El 25 de juny, vam tenir el plaer de comptar amb Xevi Camprubí, i la presentació del seu llibre “Els mestres de minyons i l’ensenyament públic a la Catalunya moderna (segles XVI-XVIII)”.
Un espai de trobada que ens va permetre conèixer la gènesi del llibre, a partir dels serrells pendents, que sorgiren mentre efectuava la seva tesi doctoral. Un assaig que qüestiona l’imaginari que considera que al segle XVI tothom era ignorant, i que reivindica la història local, sovint menystinguda.
La ponència ens va endinsar en el passat, en la lectura i l’ensenyament a l’època moderna, un temps del qual no existeixen censos, però sí tenim constància de la contractació de mestres en els pobles, el que ens fa suposar que les societats no devien ser tan ignorants.
L’historiador, Xevi Camprubí, ens va parlar també de la necessitat de saber llegir durant aquest període, escriure ja era una altra cosa. Un temps en què es produeixen moltes impressions, on els estats necessiten transmetre ordres, edictes… on la lectura és una eina de promoció social. Camprubí ens va mostrar com el fill d’un sabater de Manlleu, esdevé “ciutadà honrat”, només pel fet de ser doctor en medicina.
A través de multituds d’exemples vam poder constatar-ho, amb dietaris, de pagesos, petits artesans. Ens vam endinsar en els calendaris i horaris escolars de l’època, estudiaven a les escoles, 2 h al matí i a la tarda, on evidentment també s’introduïa la doctrina cristiana.
La conferència ens va mostrar exemples de municipis que oferien l’ensenyament de franc. Olot, el 1568, o Sant Pere de Vilamajor, sovint a través de llegats testamentaris. A Tona malgrat els incidents patits, la crema de la rectoria, i la posterior desaparició d’actes del municipi… també va comptar amb mestres, com Pau Prat Sobrerroca…
També va haver-hi temps per a parlar sobre els llibres d’ensenyament, de les beceroles, uns quadernets de setze pàgines que servien per aprendre l’abecedari i la composició de les síl·labes, i d’altres de nivells avançats, com Set salms… Per aprendre la gramàtica, els infants llegien les obres dels grans humanistes, com Erasme de Rotterdam i Antonio de Nebrija, així com alguns dels clàssics de la llengua llatina, com les Epístoles de Ciceró, i les comèdies de Terenci. De beceroles i salms es produïen a Catalunya uns 30.000 exemplars, Catalunya tenia en aquella època 400.000 habitants.
Amb l’arribada dels borbons, i el règim de Felip V, el 1714, el petit pagès i l’artesà es converteix en obrer, i la lectura i l’escriptura perd importància. L’esperit humanista, que creu en el coneixement i en la possibilitat de fer-nos més lliures, decau, convertint l’ensenyament en elitista.
A la Biblioteca trobareu el número de maig, 266, de la revista Sàpiens, amb l’article “Ser mestre al segle XVII”, de Xevi Camprubí.
