Aquesta ressenya sobre La dona a la finestra de Vicenç Villatoro que trobaràs a la Biblioteca, ha estat elaborada pel periodista tonenc Xevi Camprubí, a qui agraïm des d’aquí la seva col·laboració.
Barcelona, 10 de setembre de 1714. Asseguda a la finestra de la galeria del seu palau del carrer Moncada, Eulàlia Sorribes, filla dels Desbarri, amos del mas Barri de Tona, observa el fum dels focs provocats per les bombes, mentre recorda els anys de la seva joventut al poble. En el seu cor encara és molt present el dolor per la mort del seu marit, Gabriel Sorribes, caigut el 1706 mentre defensava heroicament el castell de Montjuïc quan Felip V va intentar, per primer cop, recuperar Barcelona. Ara, mentre les tropes borbòniques són a punt d’assaltar la ciutat i cremar-ho tot, Eulàlia Sorribes veu molt clar que, perduda la llibertat, no hi ha futur pels catalans.
En aquesta magnífica novel·la, Vicenç Villatoro reconstrueix amb gran rigor històric les darreres hores del setge de Barcelona de 1714. Paral·lelament a la trama real, un conjunt de personatges de ficció, ben construïts, es mouen a l’entorn de la protagonista, la tonenca Eulàlia Sorribes i Desbarri. El dolor i la por conviuen amb les esperances de futur, molt a pesar que, malgrat tot, ningú sap del cert què passarà l’endemà, dia 11 de setembre de 1714.
