El passat 23 de setembre vam viure una emotiva presentació de llibres a dos veus. L’escriptora Núria Vendrell autora de Caixes, plenes…, o buides (Autoeditat) i l’escriptor Josep Maria Arnau autor de Atrapat (Témenos edicions), ambdós formats a l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès, sense conèixer-se físicament van preparar una trobada per a presentar les seves obres i parlar-nos del conte i el microrelat. Una vetllada que va transmetre el gaudi que pot significar l’escriptura per a qualsevol persona.
L’escriptora Núria Vendrell ens va oferir un passeig pel seu interès per a l’escriptura, i es va detenir en el conte, en el seu anàlisi i les claus de l’èxit en la seva elaboració, fent referència al seu llibre autoeditat, Caixes, plenes… o buides. Va parlar de la importància de l’ordre dels contes, dels títols, del fil conductor, de la unitat del text. El passeig també la va fer deturar en l’autoedició i en el que va significar per a ella, no solament en l’àmbit econòmic sinó també en el vessant de difusió, presencial i virtual. L’escriptora barcelonina realitza i s’ofereix per a presentar el seu llibre en tot el territori català.
L’escriptor Josep Maria Arnau, elogiant les habilitats comunicatives de Núria Vendrell i els aspectes de la seva presentació, ens va parlar del microrelat, dels aspectes essencials per a la seva creació, de la importància del lector, que sovint es converteix en coautor del text, perquè el microrelat es caracteritza per l’omissió. En poques línies pot explicar una emoció, sense descriure d’on prové, i requereix de qui ho llegeix per a la seva interpretació. L’autor barceloní va fer una lectura d’alguns microrelats per a exemplificar la seva explicació i va encoratjar al públic a llegir el pròleg del seu llibre, Atrapat, escrit per la professora de l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès, Sussana Camps, per a entendre-ho millor.
Ambdós escriptors van elogiar l’escola on s’han format, l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès. Coincideixen en el moment de la seva formació, a la fi de les seves carreres professionals, i en el plaer obtingut amb el fet d’escriure. Comparteixen que la finalitat no és editar ni el reconeixement. Dues veus que van animar al públic a escriure, sense necessitat de coneixements previs, pel simple fet de gaudir.
