Ahir vam tenir el plaer de comptar amb Mariona Fontserè en el darrer club de lectura de la temporada, abans de la pausa estival.
Una trobada, on els assistents van participar amb els seus comentaris, i on Mariona Fontseré va parlar de la novel·la, des d’un vessant més analític. Ens va fer veure com Les calces al sol, es podria llegir com una novel·la de formació, que ja es dona al Lazarillo de Tormes.
La protagonista d’aquesta història, no sap qui és, quin és el seu lloc en el món, a través d’un viatge iniciàtic, es troba i es forma. En aquest tipus de novel·la, l’heroi, el protagonista, sovint té pocs camins a escollir: renunciar a ser qui és; no entrar als rols que la societat espera d’ells i viure al marge de la societat, o com els romàntics, suïcidar-se abans de fer-se gran. Els personatges que es van creuant pel camí, són els que ajuden al seu canvi/creixement.
Davant dels comentaris d’alguns dels participants, que consideraven menys atractiva la primera part de la novel·la, Mariona va fer evident la importància de interrogar-nos, tant si ens agrada una història com si no. Cal descobrir i analitzar què és el que no ens agrada. Què li demanem a un llibre, què és el que ha fet que no ens agradi, el tema, com està escrit…?
A la conversa, entre els assistents, va aparèixer el vessant de fenomen literari de Les calces al sol. Mariona va remarcar que el fet que una novel·la sigui un èxit de vendes, no ha de comportar que sigui dolenta.
Mariona també va parlar de l’estructura narrativa i l’ús de llenguatge i codis, que la portava a pensar en molts components de les sèries de Netflix. Capítols breus. A cada capítol s’avança lleugerament el que succeirà al següent…
Tot i que mai es pot separar contingut i forma, perquè es retroalimenten, Mariona va comentar que el pes majoritari del llibre recau en el tema. Davant els comentaris d’alguns dels assistents, a qui no va agradar gens l’obra, es va poder veure com precisament el tema, amb el que no es va sentir gens reflectit, probablement el va portar a tenir aquesta visió negativa de l’obra.
La conversa també ens va dur a parlar de la clau autobiogràfica de l’obra, i el joc editorial que existeix darrere. On fins i tot la presentació d’un llibre, es fa com a presentació-celebració, on es confirma l’assistència d’un dels personatges. La dinamitzadora va trobar molt interessant aquest fenomen de fusió i confusió, entre autor, vida i obra.
Les calces al sol és una novel·la que es percep pels lectors com a sincera, real, que utilitza l’estructura clàssica del viatge, on tot és molt trencador, però amb final feliç. Una història amb uns diàlegs molt ben treballats, i on es percep el domini de la tècnica. Una novel·la en què algunes lectores s’ho han passat bé llegint, i d’altres gens.
La trobada va concloure, a petició dels assistents, amb unes pinzellades del que es podria tenir en compte, quan es llegeix una novel·la. Prestar atenció a com t’estan explicant la història, a nom de qui es parla i com ho fa. Tenir en compte la temporalitat, si la història avança i retrocedeix, si ho fa de forma lenta… si és coral, si apareixen personatges on cadascú desenvolupar un paper important de la història, o pel contrari és un de sol que és molt protagonista. A través de la interrogació és com un va veient què és el que t’agrada d’un llibre i què no… Interrrogar-se per la voluntat, què m’està intentat dir l’autor? On em vol portar? Davant una lectura, som el text i jo. Un pot valorar molts els inicis, un altre que els finals estiguin molt tancats… En la diversitat (de gustos) està la riquesa, literària i del món.
