Estrenem el 2025 amb més de dues centes novetats editorials, destinades a tots els públics, joves, adults, infants. Còmic, novel·les, assaig, filosofia, ciència, art… t’esperen per a sentir-se com a casa, entre les teves mans.
D’entre tots els llibres rebuts aquest mes, destaquem dos:
“Un Van Gogh en el salón” (Temas de Hoy, 2024) de Clara González Freyre de Andrade @claramore_. Un llibre d’art divertit, amè i fàcil de llegir i compartir. Transforma la història de l’art en un viatge ple d’humor, anècdotes a través d’explicacions senzilles. Un llibre per a adults, joves i infants acompanyats, dividit en capítols de no més de quatre pàgines. Clara González Freyre és historiadora de l’art especialitzada en crítica i comunicació cultural.
L’altre llibre destacat, en realitat són dos, és la Poesia completa de Konstandinos P.Kavafis (Flâneur, 2024), una poesia que explora l’ambiguitat de l’essència humana, que ens parla des de la solitud, sobre el patiment i el consol del record. Sobre la tolerància, el dolor humà, la melancolia, el desig, i el viatge com a símbol dels objectius humans. Un poeta que converteix els instants, una hora, o un dia, en un instant absolut, aquells que construeixen la vida.
Nascut en 1863, a Alexandria, Egipte, Constantino Cavafis va viure en aquesta ciutat i a Constantinoble (tot i que va realitzar estudis a Anglaterra) completament apartat del món literari. Mai va publicar en vida un volum de poemes, encara que molts d’ells es van imprimir en fulles separades que el poeta lliurava a un reduït cercle d’amics. Poeta, doncs, que va viure un constant desterrament en la seva pròpia pàtria i l’escriptura de la qual es va abocar gràcies a la necessitat interior que impulsa als veritables creadors. Poc abans de la seva mort, en 1933, va seleccionar els poemes que va considerar dignes de representar-lo i que es van publicar per primera vegada en 1935. Aquesta col·lecció ha bastat per a considerar a Cavafis entre els grans poetes del segle XX. Per sort, Cavafis no va destruir els poemes que, amb el seu criteri sever, va apartar de la seva selecció. Aquesta edició completa de Kavafis, dividida en dos volums, aplega els poemes canònics, els poemes refusats, els poemes reservats, els poemes inacabats i els poemes en prosa, i unes notes explicatives de la majoria dels poemes.
Ítaca
Quan surts per fer el viatge cap a Ítaca,
has de pregar que el camí sigui llarg,
ple d’aventures, ple de coneixences.
Els Lestrígons i els Cíclops,
l’aïrat Posidó, no te n’esfereeixis:
són coses que en el teu camí no trobaràs,
no, mai, si el pensament se’t manté alt, si una
emoció escollida
et toca l’esperit i el cos alhora.
Els Lestrígons i els Cíclops,
el feroç Posidó, mai no serà que els topis
si no els portes amb tu dins la teva ànima,
si no és la teva ànima que els dreça davant teu.
Has de pregar que el camí sigui llarg.
Que siguin moltes les matinades d’estiu
que, amb quina delectança, amb quina joia!
entraràs en un port que els teus ulls ignoraven;
que et puguis aturar en mercats fenicis
i comprar-hi les bones coses que s’hi exhibeixen,
corals i nacres, mabres i banussos
i delicats perfums de tota mena:
tanta abundor com puguis de perfums delicats;
que vagis a ciutats d’Egipte, a moltes,
per aprendre i aprendre dels que saben.
Sempre tingues al cor la idea d’Ítaca.
Has d’arribar-hi, és el teu destí.
Però no forcis gens la travessia.
És preferible que duri molts anys
i que ja siguis vell quan fondegis a l’illa,
ric de tot el que hauràs guanyat fent el camí,
sense esperar que t’hagi de dar riqueses Ítaca.
Ítaca t’ha donat el bell viatge.
Sense ella no hauries pas sortit cap a fer-lo.
Res més no té que et pugui ja donar.
I si la trobes pobra, no és que Ítaca t’hagi enganyat.
Savi com bé t’has fet, amb tanta experiència,
ja hauràs pogut comprendre què volen dir les Ítaques.
En tant que puguis
I si, doncs, no pots fer la teva vida com la vols,
això almenys procura
en tant que puguis: no l’abarateixis
amb massa contacte del món,
amb molts moviments i converses.
No, no l’abarateixis agafant-la,
rodant sovint amb ella i exposant-la
a la diària bajania
de les relacions i els intercanvis
fins que es torni com una forastera enfadosa.
