Tomas Tranströmer rep el Premi Nobel de Literatura 2011

Tomas Tranströmer, nascut el 1931 a Estocolm, ha estat guardonat amb el premi Nobel de Literatura 2011. Poeta, psicòleg i traductor va debutar als 23 anys d’edat amb el poemari 17 poemes (1954). Durant la dècada dels 60, Tranströmer va ser acusat per poetes més joves d’estar d’esquena a les qüestions del seu temps. Se’l considerava massa poètic i poc polític. Al 1990 va patir un ictus cerebral que va afectar la seva capacitat de parlar, i al dia d’avui ha perdut fins i tot la seva capacitat sintàctica. Un any abans havia publicat el seu desè poemari Per a vius i morts (1991). Després d’uns anys de silenci publicaria La góndola fúnebre (1996). És autor també d’un llibre de memòries Minnena ser mig (1993). 

Actualment es pot llegir a Tranströmer en, almenys, 51 idiomes diferents. I al costat de Swedenborg i Strindberg, és un dels escriptors suecs que més ha influït en la poesia universal. L’experiència personal i pròpia juga en la poètica de Tranströmer un paper preponderant: entorn d’una simple imatge s’obren portes cap a jocs psicològics i interpretacions metafísiques.

Abans del Nobel, havia guanyat els premis Bonnier de poesia, el premi internacional Neustadt de literatura, l’Oevralids, el Petrach d’Alemanya, i el guardó suec del Fòrum Internacional de la Poesia.

“CANSADO de todos los que llegan con palabras, palabras,
pero no lenguaje,
parto hacia la isla cubierta de nieve.
Lo salvaje no tiene palabras.
¡Las páginas no escritas se ensanchan en todas direcciones!
Me encuentro con huellas de pezuñas de corzo en la nieve.
Lenguaje, pero no palabras.”

[Tomas Traströmer “De Marzo del ’79”. El cielo a medio hacer. Trad. Roberto Mascaró. Madrid: Nórdica, 2010. 143]