“Las cuatro condiciones para la felicidad: el amor de una mujer, la vida al aire libre, la ausencia de toda ambición y la creación de una belleza nueva”
—
Poeta, narrador i crític estatunidenc, Edgar Allan Poe (Boston, 1809-Baltimore, 1849) és considerat per molts, com el gran mestre del relat curt, això pensava per exemple, l’escriptor argentí Julio Cortázar. Va revalorar aquest subgènere narratiu, amb els seus escrits teòrics i en la seva pràctica literària. La seva importància en l’àmbit literari però, va més enllà del conte, també va ser un referent en la poesia, per a molts europeus i americans, des del simbolisme francès fins al surrealisme d’André Breton.
Es va anticipar a la creació de novel·les de ciència-ficció i va ser el precursor de la novel·la policíaca. En aquesta línia, va aconseguir gran popularitat amb les històries detectivesques protagonitzades pel cavaller Auguste Duping, com Els crims del carrer Morgue, La carta robada i El misteri de Marie Roget.
Una vida difícil
Edgar Allan Poe va tenir una vida difícil. Va perdre als seus pares, actors de teatre itinerants, amb només 2 anys. Va passar a ser tutelat i educat per John Allan, un acabalat home de negocis de Richmond, i la seva esposa; de 1815 a 1820 va viure amb ells al Regne Unit, on va començar la seva educació. Les relacions de Poe amb el seu pare adoptiu van ser conflictives. Després de tornar als Estats Units, va continuar estudiant en centres privats i va assistir a la Universitat de Virgínia, però en 1827 va ser expulsat per comportament impropi, a causa de la seva afició al joc i a la beguda. El seu pare adoptiu li va aconseguir un lloc de treball molt acceptable, però el va abandonar aviat. Viu a Boston, quan va publicar anònimament el seu primer llibre, Tamerlán i altres poemes (1827).
La seva inestabilitat vital el va portar a ingressar en l’exèrcit, on va servir durant dos anys. En 1929 va publicar el seu segon llibre de poemes, Al Aaraaf, i també va aconseguir, per influència del seu pare adoptiu, un càrrec en l’Acadèmia Militar de West Point, al cap de pocs mesos va ser expulsat per negligència en el compliment del deure.
En 1832, i després de la publicació del seu tercer llibre, Poemes, es va desplaçar a Baltimore, on va contreure matrimoni amb la seva cosina Virginia Clemm, que tenia llavors tretze anys. En aquesta època va entrar com a redactor en un diari de la ciutat, on va anar publicant narracions i poemes, fins a esdevenir director i convertir el diari en un dels més importants del sud del país. Més tard va col·laborar en diverses revistes a Filadèlfia i Nova York, ciutat on es va instal·lar amb la seva esposa el 1837.
El 1840 va publicar Contes del grotesc i l’arabesc; posteriorment el seu èxit literari L’escarabat d’or (1843), i el poemari El corb i altres poemes (1845), que el va portar al cim la seva reputació literària.
La llarga malaltia de la seva esposa va convertir l’últim tram de la seva vida en una experiència dolorosa. Quan ella va morir, en 1847, es va agreujar el desordre en la seva vida, problemes de diners, solitud i indefensió davant una societat amb la qual ell no aconseguia sintonitzar. El 3 d’octubre de 1849 el van trobar inconscient en un carrer de Baltimore, pocs dies més tard va morir. Tenia quaranta anys.
A la Biblioteca trobaràs