Un 27 de gener de 1756 naixia la “superestrella clàssica”, en paraules del pianista James Rhodes, W.A. Mozart. Un dels compositors més populars i de major influència en la cultura de la música occidental, que posseïa una oïda excepcional i una capacitat ingent per a memoritzar i improvisar. En comparació amb els compositors del segle XVIII, Mozart no només va treballar en totes les formes musicals del seu temps, sinó que també va assolir un gran èxit en tots els estils i gèneres musicals. La majoria de les seves obres són reconegudes com a obres mestres, música simfònica, de concert, de cambra, òpera i coral.
Encarnant els trets característics de l’escola clàssica vienesa, Mozart va resumir l’experiència de les cultures italiana, francesa i alemanya, teatres populars i professionals i diversos gèneres d’òpera, una de les seves passions.
Per a l’aniversari del compositor, t’hem preparat una selecció de llibres i obres enregistrades, apropa’t i deixa’t endur per la creació i les emocions d’un geni.
Pinzellada biogràfica
Wolfgang Amadeus Mozart va ser un compositor i pianista austríac del segle XVIII (va néixer un 27 de gener de 1756 i va morir el 5 de desembre de 1791) conegut principalment pel seu prodigiós i primerenc talent per a la música i per la composició de més de 600 obres en 35 anys de vida, algunes tan extraordinàries que avui és reconegut indiscutiblement com un dels músics més importants de la història.
Va néixer en el si d’una família de músics a Salzburg (actual Àustria). El seu pare, Leopold Mozart, conscient de la precoç habilitat del seu fill i del seu interès natural per la música, va abandonar la majoria de les seves tasques professionals per a dedicar-se exclusivament a la formació musical de Mozart i la seva germana Nannerl. Amb tan sols 5 anys, el petit Mozart ja mostrava un domini prodigiós del violí i el teclat, i fins i tot ja havia compost les seves primeres obres musicals.
La seva adolescència i la major part de la vida adulta la va dedicar a compondre, si bé les contínues dificultats econòmiques a les quals va estar exposat el van obligar a simultaniejar el seu do per a crear música amb treballs esporàdics com a intèrpret i professor; fins que l’emperador del Sacre Imperi, Josep II, li oferís un treball estable com a compositor pocs anys abans de morir (1787). En aquests últims anys de vida va compondre dues de les seves millors obres: La Flauta Màgica i Rèquiem. Finalment, moriria a Viena el 5 de desembre de 1791 a l’edat de 35 anys.
