El que no em mata, m’enforteix.
L’home és abans de res un animal que jutja.
Els micos són massa bons perquè l’home pugui descendir d’ells.
On un no pot estimar més ha de passar de llarg.
Tota convicció és una presó.
Aquell que té alguna cosa per què viure és capaç d’enfrontar tots els com.
—
Aquests aforismes els trobaràs en les obres del filòsof, poeta i filòleg alemany, Friederich Nietzsche. Un 25 d’agost de 1900 la seva vida va agafar rumb cap a la no existència física. El seu pensament, la seva crítica de la cultura, la religió, la moral i la filosofia occidental continua vigent avui. Ha influit en nombroses generacions de teòlegs, antropòlegs, filòsofs, sociòlegs, psicòlegs, politòlegs, historiadors, poetes, novel·listes i dramaturgs.
Al llarg de la seva vida va escriure sobre temes tan diversos com l’art, la filologia, la història, la religió, la ciència. Les idees de Friedrich Nietzsche (1844-1900) –l’etern retorn d’aquest, la voluntat de poder, el superhome o la concepció dionisíaca de l’existència– van transformar la filosofia del seu temps, i continuen avui, ajudant-nos a entendre el nostre món.
Friederich Nietzsche va néixer el 15 d’octubre de 1844, en Röcken, Prússia. El seu pare, un ministre luterà, va morir quan ell tenia 5 anys, i va ser educat per la seva mare en una casa on vivien la seva àvia, dues ties i una germana. Va estudiar filologia clàssica en les universitats de Bonn i Leipzig, i va ser nomenat professor de filologia grega en la universitat de Basilea amb tan sols vint-i-quatre anys, convertint-se en l’individu més jove que ocupava la càtedra de filologia clàssica. La turmentada existència d’aquest pensador, marcada per la malaltia i l’enfonsament final en la bogeria, il·lustra la solitud del geni romàntic.
A la Biblioteca trobareu una representació de la seva obra i també de la destacable influència que va exercir sobre Nietzsche el filòsof alemany Arthur Schopenhauer.
