El proper 26 de novembre a les 19h tindrà lloc a la Biblioteca la presentació de la primera novel·la de la psicoterapeuta especialitzada en temàtica de gènere, Begoña Serra. Aquest acte està emmarcat dins del Dia internacional per a l’eliminació de la violència envers les dones.
El 25 de novembre de 1981 va ser declarat dia internacional contra la violència de gènere, en el context del primer Encuentro Feminista de Latinoamérica y del Caribe celebrat a Bogotà (Colòmbia). En aquesta trobada les dones van denunciar la violència de gènere en l’àmbit domèstic i la violació i l’assetjament sexual en l’àmbit dels governs, incloent-hi la tortura i els abusos que patien moltes presoneres polítiques. Es va escollir aquest dia per commemorar el violent assassinat de les germanes Mirabal (Patria, Minerva i Maria Teresa), tres activistes polítiques assassinades el 25 de novembre de 1960 mentre anaven a Puerto Plata a visitar els seus marits empresonats, en mans de la policia secreta del dictador Rafael Trujillo a la República Dominicana. Dedé, que viu a Bèlgica, és l’única germana que ha sobreviscut. Els seus cadàvers destrossats van aparèixer al fons d’un barranc. Per al moviment popular i feminista de la República Dominicana, històricament, aquestes dones han simbolitzat la lluita i la resistència. El 1999, l’ONU va donar caràcter oficial a aquesta data.
El 25 de novembre de 1981 va ser declarat dia internacional contra la violència de gènere, en el context del primer Encuentro Feminista de Latinoamérica y del Caribe celebrat a Bogotà (Colòmbia). En aquesta trobada les dones van denunciar la violència de gènere en l’àmbit domèstic i la violació i l’assetjament sexual en l’àmbit dels governs, incloent-hi la tortura i els abusos que patien moltes presoneres polítiques. Es va escollir aquest dia per commemorar el violent assassinat de les germanes Mirabal (Patria, Minerva i Maria Teresa), tres activistes polítiques assassinades el 25 de novembre de 1960 mentre anaven a Puerto Plata a visitar els seus marits empresonats, en mans de la policia secreta del dictador Rafael Trujillo a la República Dominicana. Dedé, que viu a Bèlgica, és l’única germana que ha sobreviscut. Els seus cadàvers destrossats van aparèixer al fons d’un barranc. Per al moviment popular i feminista de la República Dominicana, històricament, aquestes dones han simbolitzat la lluita i la resistència. El 1999, l’ONU va donar caràcter oficial a aquesta data.
Sobre l’autora, Begoña Serra
Begoña Serra va néixer a Barcelona al 1968. Després de llicenciar-se en Dret per la Universitat de Barcelona, s’especialitza en temes de gènere i igualtat d’oportunitats entre homes i dones. És membre de la Plataforma Unitària contra les Violències de Gènere, entitat des d’on realitza tallers de conscienciació i de prevenció de les relacions abusives tant per a la població adulta com als instituts de secundària. Així mateix, ha treballat amb diferents ajuntaments impartint conferències i tallers d’autoconeixement, autoestima i apoderament a dones.
Analista Transaccional en Educació i Psicoterapeuta Transpersonal Integrativa, actualment compagina la seva consulta privada amb la seva faceta pública en la defensa dels drets de la dona i impuls del seu desenvolupament social i cultural.
Més d’una dècada d’experiència professional, l’ha portat a elaborar una teoria pròpia en el camp del desenvolupament i creixement personal l’eix principal del qual és l’educació afectiva-emocional com a prevenció de futurs problemes personals. Si la persona té una autoestima ben formada, és autònoma i es responsabilitza de la seva pròpia vida, es poden evitar molts tipus de violència. Per sensibilitzar i orientar a la població realitza conferències i tallers, i col·labora en diferents mitjans de comunicació (premsa i ràdio).
Sobre la novel·la, ¿Quién duerma a mi lado?
«Ja n’hi ha prou. No puc més. M’en vaig» és el crit esquinçador d’Encarna abans de donar un cop de porta i fugir de casa, d’aquelles quatre parets on ha viscut un malson, una vida plena de menyspreu, d’humiliació, de pallisses, de violència. Però al mateix temps és un crit d’afirmació personal, de dignitat, d’esperança, que la porta a començar una nova vida on es descobreix com a persona, i refà la seva ferida autoestima. En aquest viatge interior, coneix a altres dones que envoltades de por, vergonya i culpa, busquen un raig de llum.
Qui dorm al meu costat? també vol recollir el testimoni de l’altra cara de la violència contra les dones, la d’aquells que són agressors i víctimes al mateix temps. En aquest llibre es parla de l’home que no coneix una altra forma d’expressar-se que no sigui la violència, d’aquell home que se sent perdut i desorientat davant els canvis socials que s’estan produint, com li succeeix a Carlos, el protagonista d’aquest relat. Però també explica la història d’aquells homes que són conscients que les coses han canviat i volen fer un pas endavant però no poden o no saben fer-ho i queden atrapats en un doble discurs.
Qui dorm al meu costat? és una novel·la d’esperança que aposta per una nova forma de ser home, com ens explica Ernesto, el protagonista de «Canvi de papers» i pel treball conjunt d’homes i dones per crear una societat més justa, respectuosa i igualitària.
Per a saber més
