El grup d’Escoltes, l’Esbart dansaire i una colla de jovent del poble al 1972 va decidir realitzar el pessebre com una activitat de Nadal, una idea força agosarada si tenim en compte que en aquells moments hi havia pocs referents a Catalunya. Així es va formar l’anomenada Agrupació Pessebre Vivent de Tona.
De bon començament, les escenes eren totalment de pas, és a dir, el visitant realitzava el recorregut acompanyat per música nadalenca i anava veient els diferents diorames. De mica en mica es va anar passant a un pessebre on la interpretació era cada cop més important, incloent escenes amb diàlegs de viva veu junt amb efectes de llum i so.
Des dels seus inicis ha estat una constant el fet de representar el pessebre a la falda del castell, que és un bosc de roures i alzines disposades en forma de feixes, cosa que possibilita l’entrada de diferents grups de visitants alhora. Com a característica cal dir que, pel fet de ser un bosc, no hi havia construccions o edificis. Això va fer que s’optés per construir cada any les diferents escenes (poble de Betlem, Anunciació, Naixement, etc.) i després de finalitzar l’última representació de l’any en curs, desmuntar-les per recuperar el material emprat. Els materials utilitzats per a la construcció eren bàsicament plaques de guix, fusta, pedres i altres materials diversos de construcció. Actualment una part important del pessebre es continua construint amb aquest sistema, tot i que s’han incorporat nous materials com és el cas del poliester o d’espumes expandides.
Cal fer esment que l’entitat Agrupació Pessebre Vivent de Tona va ser una de les impulsores de la creació de la Coordinadora de pessebres vivents de Catalunya. El poble de Tona va tenir l’honor l’any 1991 de ser la seu de la primera assemblea on es signà l’acte de fundació de la Coordinadora.
