Des de la Biblioteca reivindiquem la lectura, però també la llibertat i la tolerància en tots els àmbits de la vida. El 28 de juny és el Dia Internacional de l’Orgull LGTBIQ+, un dia de celebració, acceptació i inclusió, però també de protesta per la igualtat i contra la violència, que milions de persones pateixen a pobles i ciutats de tot el món, pel simple fet de mostrar diversitat afectiva, sexual i de gènere.
Avui 28 de juny, fem protagonista al poeta nord-americà, Walt Whitman, un dels pares del vers lliure, un home que va treballar com a poeta, infermer voluntari, assagista, periodista i humanista. Un autor que va ser censurat i criticat en el seu temps per la sexualitat que desprenien alguns dels continguts del seu llibre “Hojas de hierba“, qualificat d’obscè i pornogràfic en la seva època, per contenir referències explícites a la seva homosexualitat o bisexualitat. La seva vida i la seva obra, xocava amb la moral burgesa imperant, que no suportava al diferent i al rebel.
Hojas de hierba és un cant de llibertat, naturalesa i harmonia entre els éssers humans, escrita amb un llenguatge senzill que parla directament a qui el llegeix.
Walt Whitman creia en la gent corrent, la del carrer. La seva poesia era llibertat, energia i experimentació, usava elements com les reiteracions, l’enumeració, les paraules vulgars o estrangeres. Sense ell, la poesia moderna estaria òrfena. I l’escollim a ell, i de retruc, a Federico Garcia Lorca, per a recordar la censura homofòbica en la història de la literatura mundial.
Oh, tú a quien a menudo y silenciosamente me aproximo,
extret de Hojas de hierba / Walt Whitman (Visor, 2019)
Oh, tú a quien a menudo y silenciosamente me aproximo para estar contigo,
Cuando camino a tu lado, o estoy sentado junto a ti, o permanezco contigo en la misma habitación,
Poco sabes del sutil fuego eléctrico que por ti vibra dentro de mí.
Oda a Walt Whitman de Federico García Lorca, extreta de “Poeta de Nueva York”.
“Ni un solo momento, viejo hermoso Walt Whitman,
he dejado de ver tu barba llena de mariposas,
ni tus hombros de pana gastados por la luna,
ni tus muslos de Apolo virginal,
ni tu voz como una columna de ceniza;
anciano hermoso como la niebla
que gemías igual que un pájaro
con el sexo atravesado por una aguja,
enemigo del sátiro,
enemigo de la vid
y amante de los cuerpos bajo la burda tela.
Ni un solo momento, hermosura viril
que en montes de carbón, anuncios y ferrocarriles,
soñabas ser un río y dormir como un río
con aquel camarada que pondría en tu pecho
un pequeño dolor de ignorante leopardo.”
A la Biblioteca trobareu, Hojas de hierba / Walt Whitman (Visor, 2019)
