El poeta xilè Nicanor Parra ha estat guardonat amb el Premi Cervantes 2011, considerat el guardó més important de les lletres hispàniques.
Nicanor Parra va néixer a San Fabián de Alico, zona agrícola de Chillán, al si d’una família d’artistes populars. El pare era improvisador de versos; la mare, teixidora. Va alternar els seus estudis de matemàtiques i física i el seu exercici com a catedràtic en aquestes especialitats amb el quefer literari; i va viure durant diversos anys als Estats Units i Anglaterra.
Cofundador de la Revista Nova, ocasional cultivador del conte i de l’assaig, Nicanor Parra és, sobretot, poeta. En el seu primer llibre de poemes, ‘Cancionero sin nombre’ (1937), es mostra evocatiu i sentimental però més tard adopta el que ell mateix anomena ‘antipoesía’. Poemas y antipoemas del 1954 és la mostra més important. Altres llibres seus són La cueca larga, Versos de salón, Los profesores, Artefactos, Sermones y prédicas del Cristo de Elqui, El anti-Lázaro, Chistes para desorientar a la poesía, Poesía política, Páginas en blanco o Discursos de sobremesa . El 1969 va rebre el Premi Nacional de Literatura de Xile per Obra gruesa .
Per a saber més
Nicanor Parra
Nicanor Parra a la Biblioteca Cervantes Virtual
Perfil de Nicanor Parra per Jorge Edwards
Entrevista de Mario Benedetti a Nicanor Parra
Nubia Macías, Marcela Serrano, Antonio Skármeta i Arturo Fontaine comenten la concessió del Cervantes a Nicanor Parra
