El 21 de març moria la destacada feminista i escriptora egípcia Nawal El Saadawi. Psiquiatre de professió, durant dècades va compartir la seva visió del món i la seva història personal, a través de novel·les, assajos, autobiografies i conferències.
En els seus llibres, sovint partint de les seves pròpies vivències, va descriure la complexa situació en la qual viuen les dones en les societats àrabs actuals i la lluita pels seus drets. En els seus escrits es va manifestar en contra de la poligàmia, el vel i la desigualtat de drets entre homes i dones al món àrab. Tot i que va tornar al Caire, on residia, el 2011, la seva obra continua prohibida en territori egipci.
Nascuda als afores del Caire en 1931, va ser la segona filla de nou germans. El seu pare era un funcionari del govern, mentre que la seva mare procedia de la burgesia. Una de les experiències de la infància que El Saadawi va documentar amb claredat incòmoda va ser la mutilació genital femenina, contra la qual va fer campanya durant tota la seva vida, argumentant que era una eina utilitzada per a oprimir a les dones. La mutilació genital femenina va ser prohibida a Egipte en 2008, però El Saadawi va condemnar la seva prevalença fins el dia d’avui.
En 1981, El Saadawi va ser detinguda com a part d’una batuda contra dissidents sota el president Anwar Sadat i va estar a la presó durant tres mesos. Allí va escriure les seves memòries en paper higiènic, usant un llapis de celles. Després de la mort de Sadat, va ser alliberada, però el seu treball va ser censurat i els seus llibres prohibits. Entre les seves obres més destacades traduïdes a l’espanyol estan La cara nua de la dona àrab, Dona en punt zero, que trobaràs disponible a la Biblioteca, i La cara oculta d’Eva.
La seva obra no defuig temes controvertits com l’ablació del clítoris, la utilització del vel, l’avortament, o l’apoderament de la dona, igual que planteja qüestions antineocolonials. Malgrat haver estat també objecte de crítiques, va rebre nombrosos títols honorífics d’universitats de tot el món i, en 2020, la revista Time la va nomenar una de les 100 dones de l’any, dedicant-li una portada. “Moriré, i moriràs. L’important és com vius fins que mors”, indicava el compte de twitter l’autora el dia de la seva defunció.
