La fotògrafa Martine Franck (Anvers, 1938) va sucumbir a una llarga malaltia després de dedicar una vida a la fotografia, la seva passió, que li va permetre sobrepassar la seva condició de vídua de Henri Cartier Btresson i deixar un arxiu de retrats, reportatges documentals i escenes costumistes i paisatgístiques.
Franck va formar part de l’agència Magnum des de 1980. Més enllà de la seva pròpia aportació com a fotògrafa, va realitzar un esforç ímprobe per gestionar la memòria, el coneixement i els arxius del cofundador de Magnum Photos i del fotoperiodisme modern, Henri Cartier-Bresson. Va ser ella qui va crear i va presidir, recolzada per la seva filla Mélanie, la parisenca Fundació Henri Cartier-Bresson.
Entre Henri i Martine es va produir un transvasament d’afecte i experiències, però també de coneixements. En una entrevista de 2010 amb Mark Bussell, exeditor de fotografia de The New York Times, Franck assenyalava que el mestre de la fotografia documental li havia ensenyat a dir no, és a dir, “a ser selectiva i no mostrar mai imatges que no volgués veure publicades”.
La seva dedicació a la imatge cal atribuir-la a una amiga de la infància, la dramaturga Ariane Mnouchkine, amb qui començaria a fotografiar les gires del Théâtre du Soleil. El seu viatge al 1962 per Afganistan, Índia, Xina i Japó seria fonamental per determinar la vocació de Martine Franck.
Durant la seva carrera, va treballar com a freelance per a diverses publicacions (Life, Fortune, Vogue, The New York Times), i va ser membre de l’Agència VU’ i cofundadora de l’agència Viva.
Per a saber més
A la Biblioteca trobaràs
Fotografiar del natural / Henri Cartier-Bresson. Barcelona: Gili, 2003
