L’escriptor, intel·lectual i polític Jorge Semprún va morir el dimarts 7 de juny, en el seu domicili de París als 87 anys. Semprún (Madrid, 1923), ministre de Cultura entre 1988 i 1991 en el govern de Felipe González, té una gran obra literària de fort component autobiogràfic, en què reflexiona sobre els fets més importants del segle XX a Espanya i a Europa.
La Guerra Civil va obligar la seva família a refugiar-se a França i dirigir-se a La Haia, on el seu pare treballava al servei de la República. Es va instal·lar a París el 1939 i, compromès ja amb el comunisme, va lluitar en la Resistència contra l’ocupació alemanya. Va ser detingut el 1943 i deportat al camp de concentració alemany. Aquest confinament de quinze mesos al camp de concentració de Buchenwald durant la Segona Guerra Mundial li va deixar una profunda empremta, tot i que no serà fins als seus últims llibres, La escritura o la vida i Viviré con su nombre, morirá con el mío, quan parlarà sobre aquests fets. Després del seu alliberament, el 1945, es va convertir en un membre destacat del Partit Comunista espanyol (PCE) a l’exili. Sota el sobrenom de Federico Sánchez va ser un actiu agent clandestí a l’Espanya franquista, tot i que el 1964 va ser expulsat del partit per discrepàncies amb la línia oficial. Entre 1988 i 1991 va ser nomenat ministre de Cultura en el govern socialista de Felipe González.
Entre les seves novel·les destaquen El largo viaje, centrat en els seus dies com a membre de la Resistència francesa, Aquel Domingo, on analitza la dialèctica marxista i el naixement i ocàs de les ideologies al segle passat, o Autobiografía de Federico Sánchez, obra que es nodreix de la seva experiència com a militant comunista en la clandestinitat i de la seva activitat durant els últims anys del franquisme i la transició espanyola. Amb aquesta obra Semprún va aconseguir el 1977 el Premi Planeta. La seva última creació, Federico Sánchez se despide de ustedes, relata la seva experiència com a responsable del Ministeri de Cultura. La seva obra literària, de fondes arrels autobiogràfiques, ha merescut, entre d’altres, els premis Formentor (1964), Planeta (1977), Fèmina (1969 i 1994), el Premi de la Pau dels llibreters alemanys (1994), el Jerusalem (1997), el Premi Nonino (1999), la medalla Goethe (2003), el Fundació Lara (2003), l’Annetje Fels-Kupferschmidt (2006) i el Terenci Moix (2010).
A la Biblioteca trobaràs
Semprún, Jorge. Adiós, luz de veranos … Barcelona: Tusquets, 1998.
Semprún, Jorge. Veinte años y un día. Barcelona: Tusquets, 2004
Per a saber més
Jorge Semprun conversa amb Jean Paul Sartre
Semblanza de Jorge Semprún de Antonio Elorza
A la Biblioteca trobaràs
Semprún, Jorge. Adiós, luz de veranos … Barcelona: Tusquets, 1998.
Semprún, Jorge. Veinte años y un día. Barcelona: Tusquets, 2004
Per a saber més
Jorge Semprun conversa amb Jean Paul Sartre
Semblanza de Jorge Semprún de Antonio Elorza
