El guitarrista de flamenc, Paco de Lucía (Algesires, 1947), un dels més universals, ha mort als 66 anys.
El seu pare va ser un guitarrista modest que mai va arribar més enllà de les reunions d’afeccionats, però que es va fixar el ferm propòsit de fer dels seus fills grans artistes flamencs perquè mai arribessin a passar les dificultats econòmiques que ell va patir. Ho va aconseguir, fent-los estudiar dur des de ben petits.
Paco de Lucia amb tretze anys va començar a treballar a la companyia de ball de José Greco. Al poc temps va ser quan va conèixer a Camarón, i segons ha dit Paco en alguna ocasió, es va enamorar d’ell per sempre. Recorda aquella etapa com la més bonica de la seva vida.
A finals dels seixanta i començaments dels setanta, l’art de Paco de Lucía havia estat reconegut al món. Tenia ja perfectament definit el seu estil, després d’una primera etapa en què Niño Ricardo havia estat el seu model fonamental i una segona en què va descobrir a Sabicas, Mario Escudero i altres, per anar després fixant la seva pròpia forma personal de tocar. Al 1975 va donar un concert que va fer història al Teatre Real de Madrid, i que va significar la seva consagració com a artista.
La seva permanent inquietud innovadora ha rebut retrets dels vigilants de l’ortodòxia a ultrança, però un dia va comprendre que “faci el que faci, el meu so romandrà sempre flamenc perquè sóc qui sóc”. Des de llavors va tocar amb més espontaneïtat, permetent-se llibertats que poc abans ni hagués somiat, injectant al flamenc ritmes com el jazz, la bossa nova i, fins i tot, la música clàssica. L’artista va obtenir el Premi Príncep d’Astúries de les Arts, juntament amb Camarón de la Isla, per la renovació i difusió mundial del flamenc. Entre molts altres reconeixements va obtenir un Grammy al millor àlbum flamenc 2004, el Premi nacional espanyol de Guitarra d’Art Flamenc, la medalla d’Or al Mèrit de les Belles Arts 1992, el Premi Pastora Pavón La Niña de los Peines 2002, i l’honorífic dels Premis de la Música 2002.
La discografia de Paco de Lucía està integrada per gairebé una trentena de discos que reflecteixen les diferents etapes de la seva carrera: al costat de Camarón de la Isla, envoltat del famós sextet (amb Carles Benavent, Jorge Pardo, Ruben Dantas…), col·laborant amb músics d’altres gèneres com John McLauhlin… L’última etapa comença en 2004 amb l’edició del disc ‘Cositas buenas‘, acompanyada d’una gira internacional amb nou grup en directe format per valors emergents com el NIño Josele o La Tana.
A la Biblioteca trobaràs
Cositas buenas / Paco de Lucía. Universal, 2004
Friday night in San Francisco / John McLaughlin, Al Di Meola, Paco de Lucía. Philips, 1981
Live in America / Paco de Lucía & sextet. PolyGram, 1993
Vitoria suite / Jazz at Lincoln Center Orchestra with Wynton Marsalis; featuring Paco de Lucía. Emarcy, 2010
Paco de Lucía: light & shade (DVD musical)
