L’espai de lectura amb persones ateses al centre ocupacional de Tona, de la Fundació Sant Tomàs, ja pren forma. Un petit grup, ens trobem una vegada a la setmana, per llegir en veu alta, la novel·la “La Crida del Bosc” de Jack London, una versió de Joan R. Berengueras i Rosa Bonafont.
De forma comuna i participativa, ens anem endinsant en aquesta història d’aventures que va tenir un gran èxit, des dels inicis de la seva publicació, fa més de 100 anys.
La crida del bosc és la història del gos Buck, que ha de canviar de manera de ser per resistir les dures condicions de les regions del nord del Canadà i d’Alaska.
Buck forma part dels gossos de trineu, dels buscadors d’or en aquelles terres. L’adaptació a un nou entorn faran que apareguin els seus instints més amagats. L’amistat amb un home i el contacte amb la natura el convertiran, a poc a poc, en company dels llops, els seus germans.
Sobre Jack London
Jack London (San Francisco, 1876; Glen Ellen, 1916) és un dels escriptors de narrativa més importants de principis del segle XX. Va ser militant de diversos partits polítics de tall socialista, on va destacar per les seves idees, que no va dubtar a reflectir als seus relats, sempre amb un estil literari fresc i apassionat. Des de la seva infantesa, London es va enfrontar a nombroses adversitats. Criat en una llar desequilibrada, va tenir una educació autodidacta. La seva situació econòmica el va obligar a compaginar els seus estudis amb diversos treballs com el de pescador, caçador i fins i tot espia o contrabandista passant moments durs que el portarien a una vida de rodamon, fins que finalment els seus escrits van començar a recollir els primers èxits. Entre el 1897 i el 1898, mogut per la febre de l’or, va viatjar a Alaska, lloc que li va servir per ambientar moltes de les seves obres. Tot i la seva primerenca mort, va tenir una agitada vida: viatges i exòtiques aventures, intrèpids fets i la trobada amb peculiars personatges, que va saber traslladar, amb naturalitat i no sense cert indici de pessimisme, a les seves novel·les. La lluita per la vida, la supervivència del més fort i la naturalesa animal de l’ésser humà són alguns dels temes més recurrents, recollits amb un llenguatge clar, senzill i directe. El reconeixement internacional de London ha estat fruit d’obres com La llamada de la selva (1903), El lobo de mar (1904), Colmillo Blanco (1906), John Barleycorn (1913) y El vagabundo de las estrellas (1915).
