L’escripotra mallorquina Carme Riera s’ha convertit en la sisena dona acadèmica de la Llengua. Passarà a ocupar la butaca ‘n’, vacant des de la mort de Valentín García Yebra el desembre del 2010.
Carme Riera (Palma, 1948) és narradora, guionista i assagista. És doctora en Filologia hispànica i exerceix de professora universitària. Autora d’una obra rica en referents cultes i populars, ha utilitzat des del seu primer recull de contes Te deix, amor, la mar com a penyora (1975) la parla col·loquial mallorquina amb destresa i sense prejudicis. Ha estat guardonada, entre d’altres, amb el premis Prudenci Bertrana de novel·la, 1980 per Una primavera per a Domenico Guarini; el Ramon Llull, 1989 per Joc de miralls; el Josep Pla, 1994 per Dins el darrer blau, novel·la històrica que va rebre també els premis Joan Crexells, Lletra d’Or, el Nacional de narrativa del Ministeri de Cultura i l’Elio Vittorini del Departament de Turisme de Siracusa. La Generalitat de Catalunya li concedeix, el 2000, la Creu de Sant Jordi. La seva obra està traduïda a uns quinze idiomes.
Per a saber més
A la Biblioteca trobaràs
Natura quasi morta / Carme Riera. Barcelona: Edicions 62, 2011
Te deix, amor, la mar com a penyora / Carme Riera. Barcelona: Columna, 2005
Amb ulls americans: segons l’experiència barcelonina de George Mac Gregor / Carme Riera. Barcelona: Proa, 2009
L’Estiu de l’anglès / Carme Riera. Barcelona: Proa, 2006
La Meitat de l’ànima / Carme Riera. Barcelona: Proa, 2004
Temps d’una espera / Carme Riera. Barcelona: Columna, 1998
