Fa uns dies, el 30 de març, vam tenir l’immens plaer de comptar en la trobada del club lector, amb la presència de la traductora, Carolina Moreno Tena. Una vetllada on ens va parlar de Theodor Kallifatides i de la seva obra.
Un autor nascut a Grècia que viu i té la vida a Suècia, d’on és la seva dona, els seus fills i els seus néts. Un escriptor que adopta el suec, com a idioma literari, com una forma d’agraïment al país que li va permetre estudiar Filosofia, i a la societat que el va acollir.
Arran d’una crisi d’escriptura, on es planteja que potser ha arribat el moment de deixar d’escriure, que potser no té res més a dir, retorna de forma excepcional a la seva llengua materna, el grec, en un sol llibre, l’escollit per al club lector, “Una altra vida encara”. Una obra que és un viatge als records, un agraïment al país d’acollida i al que el va veure néixer, que despulla el seu procés d’escriptura i de vida. Una història que ens mostra el contrast cultural, entre un país nòrdic, protestant i un país com Grècia. Un assaig, més que novel·la, que es submergeix en l’enyorança que produeix l’exili, els amors que queden enrere, la llengua, els dubtes de joventut… la necessitat de descobrir-te a tu mateix i de reconstruir-te.
Carolina Moreno, ens va apropar als elements que constitueixen el bagatge de l’escriptor i que sovint apareixen a les seves històries. Des dels filòsofs com Plató i Aristòtil, que, Theodor Kallifatides ens els explica de forma planera, al fort element autobiogràfic de les seves novel·les, com per exemple a “Una dona per a estimar”, meitat novel·la, meitat autobiografia, on descriu com viu la mort d’una amiga molt propera.
Theodor Kallifatides fa palès com la literatura és una eina eficaç a l’hora d’explicar el món, a vegades més que un manual d’història i filosofia. El punt de ficció incrementa les possibilitats de connexió amb el públic. La grandesa de la literatura rau a posar-nos al davant d’un personatge, un dilema i traslladar-te’l.
La conversa també ens va portar a parlar sobre Suècia, sobre la història i la unificació al segle XVI de les fronteres i l’estandardització d’una llengua. Sobre política i comportaments socials (més solitaris, tancament a l’hivern…), sobre la importància de la natura, però viscuda i entesa d’una manera diferent de la nostra, més vista com una necessitat de protegir-se d’ella, perdre’t en un bosc a l’hivern, a 20º sota zero, pot significar la mort.
També ens vam endinsar en la literatura infantil escandinava, entesa com una eina perquè els infants es puguin afrontar a qualsevol aspecte de la vida, també a temes no tan agradables, com la mort, sentir-se exclòs, ser diferent dels altres. De com l’obra de Hans Christian Andersen va esdevenir un punt d’inflexió en la literatura infantil, en fer els contes més realistes, més quotidians, per a parlar de coses que són més difícils per als nens. L’aneguet lleig, de contingut autobiogràfic, volia fer visible per exemple al marginat.
La tertúlia va concloure amb una recomanació de literatura sueca, l’obra “Sortir a robar cavalls” de Per Petterson, on Carolina Moreno també és traductora, en l’edició catalana. Un autor, com ens va comentar, que sovint parteix d’una frase o una fotografia, per a construir una escena i el seu relat, i ho fa de forma intuïtiva, escrivint sense saber on li portarà la història.
Una trobada al voltant de la literatura, de la mà d’una excepcional comunicadora, que va ampliar la nostra mirada envers l’ofici d’escriure i de la vida.
