“Que el fet de reclamar la terra
no sigui, tan sols, com sollevar el vent
que provoca aiguats d’aplaudiments;
passa el vent,
i el món segueix igual…”
Flauta de vent i poble
La Biblioteca ha rebut el donatiu d’un preciós llibre, per dins i per fora. Lacta Mama, és un llibre fet a mà, enquadernat per l’Associació Tapís, il·lustrat per Mino Cerezo Barredo, que recull poemes de Pere Casaldàliga i Pla, “bisbe del poble”, com l’anomenaven al Brasil.
Religiós, escriptor i poeta, Pere Casaldàliga va ser un dels màxims representats de la teoria de l’alliberament. Les tensions viscudes no li van robar la pau. Potser, perquè mai va deixar de ser un contemplatiu, un poeta que resava i lluitava.
Lacta Mama està editat per Casal Claret, Editorial Claret i SLU. Des de la Biblioteca volem agrair aquest donatiu i us animem a submergir-vos en la seva lectura.
Sobre Pere Casaldàliga
Pere Casaldàliga (Balsareny, 16 de febrer de 1928 – Batatais, 8 d’agost de 2020) va ser bisbe emèrit de la prelatura de Sâo Félix do Araguaia, al Mato Grosso del Brasil.
Al país hi va arribar el juliol de 1968, en plena dictadura militar. Havia ingressat en els claretians i havia estat ordenat sacerdot el 1952. Va ser ordenat bisbe de São Felix do Araguaia (Mato Grosso) el 23 d’octubre de 1971. El seu compromís cristià amb els més pobres va quedar clar en la seva primera carta pastoral, “Una Iglesia de la Amazonia en conflicto con el latifundio y la marginación social”.
La figura de Casaldàliga va transcendir, des de molt aviat, els límits de la seva diòcesi, ja que dom Pedro, tal com l’anomenaven, va contribuir decisivament a la fundació de dues entitats claus en la història de l’Església brasilera: la “Comisión de Pastoral de la Tierra” (CPT) i el “Consejo Indigenista Misionero” (CIMI), organismes bàsics per entendre la lluita a favor de la Reforma Agrària i del respecte als pobles indígenes brasilers.
Les seves causes i la seva trajectòria exemplar al costat dels més desfavorits li han valgut diversos reconeixements com el de ser candidat a Premi Nobel de la Pau (1992) o el Premi Internacional Catalunya, que el llavors president de la Generalitat de Catalunya Pasqual Maragall va anar-li a entregar.
La seva coherència també li va comportar amenaces de mort, intents d’expulsió del país i pressions del Vaticà. Per exemple, no va poder deixar Sâo Félix per assistir a l’enterrament de la seva mare: s’arriscava a què la dictadura brasilera no el deixés tornar…
Pere Casaldàliga va morir el 8 d’agost del 2020 a Batatais (Brasil).
Per a saber més
Pàgina dedicada a Pere Casaldàliga. Conté cartes, llibres de poesia.
Araguaia amb el bisbe Pere Casaldàliga
Entrevista de Mônica Terribes a Pere Casaldàliga
