Ahir, 16 de maig, concloíem el Cicle Altres Veus, amb la conferència Les pastores, defensores de la terra, a càrrec de Merlès Martínez Montserrat.
Una intervenció que fent ús de les dades va deixar palès, com les grans superfícies, decideixen què consumim, quan i el seu preu. El 40% de la quota de mercat està en mans de Mercadona i Dia. Les grans superfícies creixen exponencialment, mentre un 10% de les explotacions tanca cada any.
Va mostrar com només un 18% del que es produeix a Catalunya es queda aquí, tan sols un 56% de les parades de mercat, tenen producte de la nostra terra. El 80% dels porcs s’exporten, quedant al lloc d’origen, els purins, la terra desnodrida. La sostenibilitat no es prioritza en la nostra societat, tot i com es va dir: l’acte polític més gran, el fem tres cops al dia, menjar.
També es va parlar dels ajuts a la ramaderia i l’agricultura, les PAC i les subvencions de la Unió Europea, concebudes per garantir la viabilitat dels projectes del sector primari. Merlès va fer evident com la gran part d’aquestes ajudes van a parar a mans de sectors que res a tenen a veure amb l’agricultura i la ramaderia. Telefònica, amb els ajuts per a la digitalització de les zones agrícoles i rurals i productors de pinsos, dedicats a la ramaderia intensiva, són els grans beneficiaris. Sense tocar un bri d’herba s’emporten milers d’euros de subvencions.
Va fer evident també el fracàs de l’administració pública, i la inexistent comunicació entre departaments de la Generalitat. La seva ineficiència, suposa la duplicació de documents, feina i temps, per als agricultors i ramaders, també per als ciutadans en molts altres àmbits. En el cas de Merlès, que tenia un ramat de 75 cabres, havia de declarar al departament d’agricultura, després en fer ús de la llet i pausteritzar per a vendre iogurts, formatges, havia de duplicar documents, per al departament de sanitat, etc.
A la conferència, de forma quasi inevitable, també va aparèixer la revolta pagesa. Merlès va comentar que el sector primari està molt diferenciat. Els que es dediquen al cultiu/ramaderia intensiva, amb ús de tractors… i els que es dediquen a l’extensiu, amb petites produccions. Totes les polítiques van dirigides a l’agricultura i la ramaderia intensiva. Merlès que produïa llet amb les seves cabres, tenia la mateixa exigència que pot tenir l’empresa Pascual. També va parlar de la manca de formació en extensiva, ella que va estudiar enginyeria agrícola, només va fer una assignatura de ramaderia extensiva, com a optativa, a l’últim curs universitari. Merlès va continuar la seva formació a l‘Escola de pastors, l’únic lloc a Catalunya on es pot aprendre el maneig d’animals. Va destacar la importància del cicle natural dels animals, del seu benestar. En el seu cas, donaven poc pinso, productes lliures de químics, i sortien a pasturar diàriament reduint la biomassa combustible de l’entorn.
Merlès també ens va explicar projectes en què participa, com el mapa interactiu de ramaderes de Catalunya, Ramats de foc, que sota la Fundació Pau Costa, de Taradell que es dedicada a l’estudi dels grans incendis i la seva gestió, promou la pastura i la neteja de boscos, per a combatre la prevenció d’incendis. Fent valdre la figura del pastor/a, no només elaborant un producte, sinó també donant un servei a la comunitat.
Una conferrència que va reivindicar la ramaderia extensiva, la connexió amb la natura i el territori.
