Aquest mes de setembre, des de la Biblioteca recomanem més que un poemari a una poetessa, Antonina Canyelles. Si no la coneixeu, ho hauríeu de fer. L’anomenen la poetessa punk de Mallorca, el seu estil directe, políticament incorrecte, de poques paraules, allunyat de barroquismes, d’un llenguatge encarcarat, és un clar exemple, de que la poesia és per a tothom. La seva commou, emociona i segur que et treurà un somriure, perquè ella és pura ironia.
Qui t’ha dit
que la ironia no pot salvar el món
Nosaltres et recomanem el poemari que trobaràs a Tona, “Les banyes del croissant”, editat per Lapislàtzuli, a seguir. Però us convidem a ser curioses.
Lucidesa i humor, fúria i crítica, en una poetessa amb qui vam tenir un amor a primera lectura.
Les banyes del croissant és una crítica àcida a la societat de consum, el refús a la religió com a imposició, la mirada al passat, la manca de sentit de molts dels nostres comportaments com a persones, el franquisme, la dona, el partriarcat, la mort, la paraula. L’absurditat que representa seguir el que la societat imposa.
Us deixem amb una petita mostra del que trobareu:
«Li ha tret les sabates
Li ha torcat la suor dels peus
Li ha posat les sabatilles
Li ha duit una cervesa i el diari
Li ha demanat vols ou fregit o truita
i
mentre l’ou es fregia
a ella li queien unes llàgrimes
com oilves farcides de pena.»
«Ara em ve a la memòria
la cara d’aquell pobre al·lo
que tocà a una porta amb el puny
toc-toc, i el mataren
per comunista».
«La poesia seria el meu centre
si jo fos una circumferència.»
«No juguem a llançar-nos
fletxes al cor,
que podríem enamorar-nos
o morir.»
«Si se’t mor
el papà
o la mamà
o tots dos,
sempre et quedarà
el consol
del mòbil.»
Antonina Canyelles
La joventut de d’Antonina Canyelles (Palma, 1942) no va ser fàcil. Després d’haver fet Treball Social, va perdre la mare i el pare i li van diagnosticar una tuberculosi que l’obligà a jeure al llit durant set mesos i a fer repòs tres anys més. És el temps en què s’amarà de tota mena de lectures, la seva principal distracció en aquells moments tan durs, tot i que ja era una gran lectora des de petita. Una vegada recuperada, muntà una llibreria d’antiquari amb l’editor Lleonard Muntaner, tot i que laboralment també va fer de mestra de català i va tenir una botiga d’antiguitats.
Ha publicat nombrosos llibres de poemes. L’any 1979 va guanyar el premi Marià Aguiló amb la seva primera obra, Quadern de conseqüències (1980). La seguiren Patchwork: dibuixos i poemes (1981), Piercing (2005), Tasta’m (2011), Putes i consentits. Antologia poètica (2011), La duna i la cascada (2013), Nus baixant una escala (2015), Panoptik. Fotopoesia (2017), Les banyes del croissant (2018), Exercicis d’una mà insomne (2021) i Bistecs de pantera (2023).
Ha participat en recitals i festivals com el IX Festival de Poesia de la Mediterrània; la X Nit de Poesia a l’Auditori de Sant Cugat, en l’homenatge a Palau i Fabre; el Festival de Poesia d’Oliva “Poefesta” de la Safor o el cicle “Veus Paral·leles. De l’Atles a Formentor”. L’any 2024 ha rebut el premi Jaume Fuster concedit per l’AELC.
