¿Quién habla de victorias? Todo es sobreponerse.
—
La frase del mes d’agost pertany al poeta i novel·lista austro-germànic, Rainer Maria Rilke, considerat un dels poetes moderns més influents.
Va néixer a Praga el 4 de desembre de 1875. Després d’una infància solitària i plena de conflictes emocionals, va estudiar a les universitats de Praga, Munich i Berlín. Les seves primeres obres publicades van ser poemes d’amor, titulats Vida i cançons (1894). Al 1897, Rilke va conèixer a Lou Andreas-Salomé, la filla d’un general rus, i dos anys després viatjava amb ella al seu país natal. Inspirat per les dimensions i la bellesa del paisatge tant com per la profunditat espiritual de la gent amb que es va trobar, Rilke es va formar la creença que Déu està present en totes les coses. Aquests sentiments van trobar expressió poètica en Històries del bon Déu (1900).
A París, al 1902, Rilke va conèixer a l’escultor Auguste Rodin i va ser el seu secretari de 1905 a 1906. Rodin va ensenyar al poeta a contemplar l’obra d’art com una activitat religiosa i a fer els seus versos tan consistents i complets com a escultures. Els poemes d’aquest període van aparèixer en Nous poemes (2 volums, 1907-1908). Fins a l’esclat de la I Guerra Mundial, Rilke va viure a París, des de la qual va emprendre viatges per Europa i el nord d’Àfrica. De 1910 a 1912 va viure al castell de Duino, prop de Trieste (ara a Itàlia), on va escriure els poemes que formen La vida de María (1913), als quals després posaria música el compositor alemany Paul Hindemith, i les dues primeres de les deu Triaves de Duino (1923). En la seva obra en prosa més important, Els quaderns de Malte Laurids Brigge (1910), novel·la començada a Roma al 1904, va emprar corrosives imatges per transmetre les reaccions que la vida a París provoca en un jove escriptor molt semblat a ell mateix.
Rilke va residir a Munich durant gairebé tota la I Guerra Mundial i al 1919 es trasllada a Serri (Suïssa), on es va establir, excepte visites ocasionals a París i Venècia, per a la resta de la seva vida. Allí va completar les Triaves de Duino i va escriure Sonets a Orfeu (1923). Aquests dos cicles són considerats com el seu assoliment poètic més important. Les triaves presenten a la mort com una transformació de la vida en una realitat interior que, juntament amb la vida, formen un tot unificat. La majoria dels sonets canten la vida i la mort com una experiència còsmica. L’obra de Rilke amb el seu hermetisme, solitud, va arribar a un profund existencialisme i va influir en els escriptors dels anys cinquanta tant d’Europa com d’Amèrica. Rilke va morir el 29 de desembre de 1926 a Valmont (Suïssa).
A la Biblioteca trobaràs
Rilke, vida y obra / Federico Bermúdez-Cañete. Hiperión, 2007
Cartas a un joven poeta / Rainer Maria Rilke. Alianza, 2001
Cartas del verano de 1926 / Marina Tsviétaieva, Borís Pasternak, Rainer Maria Rilke. Minúscula, 2012
Los Últimos y otros relatos / Rainer Maria Rilke. Alba, 2010
Tres poetes, tres mestres: cap a una teràpia autobiogràfica : Rainer Maria Rilke, Antonio Machado, Màrius Torres / Antoni Pascual i Piqué. Abadia, 2006
