Amb més records que projectes,
amb més passat que futur,
amb un present prim, com sempre,
amb una vida que fuig.
—
La frase d’aquest mes pertany a la cançó Mentre s’acosta la nit del cantautor, Raimon (Rellotge d’emocions, Picap, 2011). Si fa unes setmanes Bob Dylan va rebre el Premi Nobel per la qualitat literària de les seves cançons, des de la Biblioteca de Tona reivindiquem la poesia vestida de música, del trobador contemporani de Xàtiva, que l’any vinent dirà adéu als escenaris i al seu públic. Amb 76 anys s’acomiadarà en dotze concerts al Palau de la Música Catalana els dies 5, 6, 7, 12, 13, 14, 19, 20, 21, 26, 27 i 28 de maig.
Nascut a Xàtiva (València) el dia 2 de desembre de 1940, Raimon (Ramon Pelegero Sanchis), ha exercit de cantant, escriptor i poeta. Amb més de cinquanta anys sobre els escenaris i més de 40 àlbums publicats és autor d’emblemàtiques cançons. Ha musicat poemes propis i d’altres poetes, principalment, de Salvador Espriu, i de clàssics com Ausiàs March, Jordi de Sant Jordi, Joan Roís de Corella i Joan Timoneda.
Raimon inicia la seva trajectòria com a cantant al 1961, sent encara estudiant a la Universitat de València on es llicencia en Història. La seva primera actuació té lloc al Fòrum Vergés, a Barcelona, l’any 1962. Un concert que produeix una gran sorpresa entre l’ambient artístic dels primers anys seixanta, pel contingut de les seves cançons, la forma d’expressar-les… Al vent, la seva primera cançó, va tenir un èxit immediat. Després vindrà el recital a l’Institut Químic de Sarrià, al Palau de la Música Catalana, a la Facultat d’Econòmiques de la Universitat de Madrid, al Palau d’Esports de Barcelona, al “Pabellón de Deportes del Real Madrid”, al Palau Sant Jordi de Barcelona sota el títol “Raimon, 30 anys d’Al vent“, els cinc recitals al Palau de la Música Catalana la primavera de 1997… tots ells moments que han traspassat el cercle de la música i de la cançó.
Raimon ha esdevingut un punt de referència en la lluita per la democràcia i contra la dictadura i s’ha convertit en un dels membres més representatius de la història contemporània de la cançó en català i amb major reconeixement internacional.
La seva trajectòria ha estat reconeguda, entre d’altres amb el Gran Prix Carco de l’Académie Française du Disc (1967), la Medalla de Oro al Mérito en las Bellas Artes del Ministeri de Cultura d’Espanya (1995), la Medalla d’Or de la Generalitat de Catalunya (1997), el Premio de Honor de la Academia de Música Española (2007), la Medalla d’Or de la Ciutat de Barcelona (2012), la Medalla d’Or del Círculo de Bellas Artes de Madrid (2014), i el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes 2014.
Per a saber més
A la Biblioteca trobaràs
I després de creure tant / Raimon. Auvidis Ibérica, 1995
Cançons de mai / Raimon. PICAP, 1997
Rellotge d’emocions / Raimon. Picap, 2011
A l’Olympia / Raimon. Picap, 2006
