No ser amados es una simple desventura; la verdadera desgracia es no amar.
—
La frase del mes pertany a l’escriptor i filòsof algerià-francès, amb arrels menorquines, Albert Camus. La seva àvia fou Caterina Cardona, natural de Sant Lluís, un poble de Menorca, que va abandonar a la fi del segle XIX per emigrar a Algèria.
Sobre Albert Camus
Els seus primers textos van ser publicats a la revista Sud l’any 1932, encara que no és fins a 1937 que publica el seu primer llibre, una col·lecció d’assajos titulada, El revés i el dret. Al 1938 comença a treballar al Diari del Front Popular, on publica la seva important recerca La misèria de la Kabylia. Al 1939 s’allista a l’exèrcit com a voluntari, però de nou la seva delicada salut li tanca les portes. Al 1940 el govern d’Algèria prohibeix la publicació del diari i maniobra perquè Camus no pugui trobar feina.
És llavors quan emigra i s’instal·la a París. Comença a escriure per al “Paris Soir”. Durant la Segona Guerra Mundial és membre actiu del grup Combat de la resistència, que publica en la clandestinitat el diari. Després de l’alliberament de París, Camus serà nomenat redactor cap. Abans de la fi de la guerra publica L’estranger (1942), novel.la ambientada a Algèria i que junt amb l’assaig en el qual es basa, El mite de Sísif, revela la influència de l’existencialisme en el seu pensament, de la mateixa forma que ho fan les seves obres teatrals El malentès (1942) i Cal·lígula (1944).
—
La frase del mes pertany a l’escriptor i filòsof algerià-francès, amb arrels menorquines, Albert Camus. La seva àvia fou Caterina Cardona, natural de Sant Lluís, un poble de Menorca, que va abandonar a la fi del segle XIX per emigrar a Algèria.
Albert Camus fou guardonat amb el Premi Nobel de Literatura l’any 1957, i considerat juntament amb Jean-Paul Sartre un dels principals membres de l’existencialisme.
Fill de colons francesos a Algèria es va quedar orfe de pare abans de complir els tres anys i va passar tota la seva infància en un dels barris més pobres d’Alger: només gràcies a una beca que rebien els fills de les víctimes de guerra va poder començar a estudiar i llegir. Camus inicia els seus estudis encoratjat pels seus professors, especialment per Louis Germain. Al 1923 va superar els exàmens d’admissió a la universitat i és acceptat a l’escola de filosofia de la universitat d’Algiers, que va abandonar al emmalaltir de tuberculosi.
Els seus primers textos van ser publicats a la revista Sud l’any 1932, encara que no és fins a 1937 que publica el seu primer llibre, una col·lecció d’assajos titulada, El revés i el dret. Al 1938 comença a treballar al Diari del Front Popular, on publica la seva important recerca La misèria de la Kabylia. Al 1939 s’allista a l’exèrcit com a voluntari, però de nou la seva delicada salut li tanca les portes. Al 1940 el govern d’Algèria prohibeix la publicació del diari i maniobra perquè Camus no pugui trobar feina.
És llavors quan emigra i s’instal·la a París. Comença a escriure per al “Paris Soir”. Durant la Segona Guerra Mundial és membre actiu del grup Combat de la resistència, que publica en la clandestinitat el diari. Després de l’alliberament de París, Camus serà nomenat redactor cap. Abans de la fi de la guerra publica L’estranger (1942), novel.la ambientada a Algèria i que junt amb l’assaig en el qual es basa, El mite de Sísif, revela la influència de l’existencialisme en el seu pensament, de la mateixa forma que ho fan les seves obres teatrals El malentès (1942) i Cal·lígula (1944).
La seva obra més reconeguda arribarà el 1947, any que obté amb La pesta el premi de la Crítica. En aquesta novel·la Camus segueix centrant-se en l’absurd de l’existència, però reconeix el valor dels éssers humans davant el desastre i evoluciona cap a un sentit més solidari davant el sofriment aliè i la rebel·lió contra la injustícia. Aquesta nova actitud quedarà reflectida en dos nous llibres: Los justos (1949) i El hombre rebelde (1951), llibre on parla dels ideals que es perverteixen i la rebel·lia transformada en opressió, que provocaria finalment la seva ruptura amb Sartre. Altres títols s’aniran sumant a la seva obra fins a arribar a El primer home, publicada per primera vegada el 1994, la novel·la amb la que treballava quan va morir en un accident de trànsit a Villeblerin, França, el 4 de gener de 1960. El 1957 havia rebut el premi Nobel de Literatura.
A la Biblioteca trobaràs
Calígula / Albert Camus. Proa, 2004
El Extranjero / Albert Camus. Galaxia Gurenberg, 2001
Los Justos: obra en cinco actos / Albert Camus. Alianza, 1999
El Mito de Sísifo / Albert Camus. Alianza, 1999
La Pesta / Albert Camus. Sàpiens, 2005
El Verano; Bodas / Albert Camus. Edhasa, 1979
Per a saber més
