El Consell de Govern de la UAB ha aprovat nomenar doctors ‘honoris causa’ la fotògrafa Isabel Steva, ‘Colita’. Colita va néixer a Barcelona un 24 d’Agost de 1940. Estudia fins als 17 anys al Sagrat Cor, i després d’acabar el preuniversitari de lletres, es trasllada un any a París, per estudiar Civilització Francesa a la Universitat de la Sorbona. A la tornada a Barcelona, coneix als fotògrafs Oriol Maspons, Julio Ubiña i Xavier Miserachs, dels quals aprèn l ‘”ofici” i es professionalitza com a fotògrafa. Al 1961, treballa un any amb Xavier Miserachs, com laboratorista i estilista. Al 1962, treballa en l’arxiu de personatges de la pel·lícula “Els Tarantos” del director Rovira Beleta, trava amistat amb la protagonista, la balladora de flamenc Carmen Amaya. S’aficiona a l’art flamenc, i es trasllada a Madrid, on s’instal·la dos anys i realitza les fotografies de promoció d’Antonio Gades i la Chunga. Fruit d’aquest període, és el seu llibre “Luces y sombras del Flamenco” (Editorial Lumen, 1975).
L’enyorança la fa retornar a Barcelona. Eren els últims anys del Franquisme, i col·labora amb la premsa progressista del moment, Fotogrames, Tele-Expres, Món Diari… La seva primera exposició col·lectiva va ser Evocació del Modernisme, (Col·legi d’Arquitectes 1965). Col·laborant amb la denominada Escola de Barcelona, (Aranda, Camí, Esteva, Duràn …), corrent cinematogràfica que sorgeix amb l’ambició de realitzar un cinema Europeu i progressista, li dóna l’oportunitat de treballar amb els millors directors de fotografia del moment, Luis Quadrat, Juan Amorós, Fernando Arribas, etc…
S’especialitza en retrat, i és considerada la fotògrafa de la denominada “Gauche Divine” Barcelonina, (grup de professionals, intel·lectuals i artistes), i amb aquesta col·lecció de retrats, realitza una exposició a la Galeria Aixelà, (1971). Que va ser patrocinada per Boccaccio i el promotor Oriol Regàs. Al 1967, col·labora estretament amb la discogràfica Edigsa, i el moviment de “La Nova Cançó Catalana”, realitzant campanyes de premsa i promoció, portades de discos, pòsters, etc…especialment Guillermina Motta, Núria Feliu i Joan Manuel Serrat. (En 1998, aquesta col·laboració es materialitza en l’exposició “El Serrat de Colita”).La seva afició a la novel·la policíaca i de misteri, fa que Beatriz de Moura, directora de Tusquest Editor, li confiï la col·lecció “Seriï Negra”, que compagina amb l’adreça del departament de fotografia de la revista “Vindicación Feminista” fins a 1978.
Després de l’arribada dels Ajuntaments Democràtics i la desaparició del Franquisme, s’especialitza a fotografiar la seva ciutat, Barcelona, i la seva Area Metropolitana, evidenciant els seus canvis i evolució, i sempre reflectint la vida cultural i social de Catalunya.
La seva obra figura en la col·lecció del Museu Nacional D’Art de Catalunya. En 1998, l’Ajuntament de Barcelona li imposa la Medalla al Merito Artístic, al costat dels fotògrafs Oriol Maspons i Leopoldo Pomès.
La seva obra figura en la col·lecció del Museu Nacional D’Art de Catalunya. En 1998, l’Ajuntament de Barcelona li imposa la Medalla al Merito Artístic, al costat dels fotògrafs Oriol Maspons i Leopoldo Pomès.
Per a saber més
