La visita de l’escriptora mallorquina, Caterina Karmany, va ser un regal. Més enllà de l’èxit de participació, més de trenta persones ens van acompanyar, en la primera trobada del club, ens quedem amb la seva calidesa i proximitat, i la seva enorme capacitat d’explicar històries i explicar-se, apreses probablement del seu ofici, el periodisme. Una meravellosa trobada que ens va apropar a la seva òpera prima, la novel·la, El Temps de les magranes i a allò que s’amaga darrere de l’escriptura d’un llibre.
Un viatge pel Mediterrani, per la llum i colors, de la seva Mallorca, i per la història de dues generacions de dones, la d’una àvia i una neta, que malgrat els pas dels anys, conviuen amb el masclisme, la reproducció de rols, de culpes, i la lluita per la supervivència.
Una història que va ser reescrita tres vegades, durant nits d’insomni, a mà i des del cor; sota el mètode de l’escriptura a raig, sense pensar en estructura ni en reescriptura, sense autocensura. És després, quan la feina de perfilar, de reescriure, de repensar personatges, escenes, contradiccions, es produeix. Tot sota la constància i la rutina d’aixecar-se cada dia a les 6.30 h per escriure, durant estona.
La trobada amb Caterina Karmany, gràcies a Edicions 62, ens va submergir, en la seva enorme capacitat d’explicar històries, d’observar i de descriure gestos, anècdotes i situacions. Embadalits, com els infants davant els contes.
