Javier Marías rebutja el Premi Nacional de Narrativa

Comparteix

L’escriptor Javier Marías ha rebutjat el Premi Nacional de Narrrativa que li ha concedit el Ministeri de Cultura per la seva novel·la “Los enamoramientos”, llibre disponible a la Biblioteca. Entre altres raonaments, hi ha una crítica a les retallades de cultura “No sé si este dinero lo destinará el ministerio a los bancos. Ojalá lo dedique a las bibliotecas públicas, que han contado con cero euros en los Presupuestos del próximo año, lo cual me parece escandaloso”. L’escriptor confia que la seva postura “no se tome ni como un feo, un agravio o como un desagradecimiento” cap als membres del jurat. 

Sobre Javier Marías

Javier Marías Franco va néixer el 20 de setembre de 1951 a Madrid, al barri de Chamberí. És el quart fill dels cinc homes que va tenir el matrimoni format per Dolors Franco, professora, i Julián Marías Aguilera,  filòsof que va ser empresonat i represaliat per ser republicà, se li va prohibir fer classes a la Universitat franquista el que va provocar que la família es traslladés a EUA, per això Javier Marías va passar el seu primer any de vida a Massachusetts (EUA), prop del Wellesley College on el seu pare feia classes. Vivien a la casa del poeta Jorge Guillén. Quan tenia quatre anys passa cinc mesos a New Haven, Connecticut, mentre el seu pare fa classes a Yale. De tornada a Madrid va estudiar al Col·legi Estudio, hereu de la Institució Lliure d’Ensenyament. Va estudiar Filosofia i Lletres a la Universitat Complutense de Madrid, on després realitzaria l’especialitat de Filologia anglesa.
Al 1969 va passar una temporada a París, i allí va començar l’escriptura de la seva primera novel·la: Los dominios del lobo.
Al 1970 va conèixer a qui va ser decisiu en la seva vida personal i literària: l’enginyer i escriptor Juan Benet. Al maig, amb la mediació de Benet, va aconseguir publicar la seva primera novel·la.
A partir de 1974 va anar a viure a Barcelona i va treballar com a assessor literari per a l’editorial Alfaguara. Va seguir publicant contes i novel·les i va començar a col·laborar en diaris i revistes com El Diari de Barcelona. Al 1978 va tornar a Madrid. Alfaguara va publicar la seva traducció de La vida y las opiniones del caballero Tristram Shandy de Laurence Sterne que li va valer el Premi Nacional de Traducció. Al 1982 va anar a Oxford per impartir classes de literatura espanyola i teoria de la traducció.
Va tornar a Madrid i va començar a fer classes de teoria de la traducció en els cursos de doctorat de la seva antiga facultat, a la Universitat Complutense.
Al 1989 es va publicar el seu primer gran èxit: Todas las almas, però va ser amb l’aparició de Corazón tan blanco, que va obtenir un èxit unànime entre la crítica espanyola. A l’abril l’editorial Siruela va publicar Vidas escritas, volum que recull els articles sobre vides d’escriptors apareguts en la revista Claves. Al 1993 va morir el seu gran amic l’escriptor Juan Benet.
A partir del mes de desembre de 1994 va començar la seva col·laboració fixa a El Setmanal del diari El País i aquest mateix any va rebre el Premio Rómulo Gallegos per Mañana en la batalla piensa en mí.

Per a saber més


A la Biblioteca trobaràs

Aquella mitad de mi tiempo: al mirar atrás / Javier Marías. Edición de Inés Blanca. Barcelona: Galaxia Gutenberg. 2008 
Corazón tan blanco / Javier Marías. Barcelona: Debolsillo, 2009 
Cuando fuí mortal / Javier Marías. Barcelona: RBA, 1997 
Los Enamoramientos / Javier Marías. Madrid: Alfaguara, 2011

També et pot interessar