La mitad de mi vida está
pendiente de la otra
mitad.
¿Hacia qué lado
se inclinan los recuerdos como el árbol
hacia los vientos dominantes?
Paso
a paso
ha venido emplazándome una misma
consoladora tregua de la edad.
Ahora es mañana, su duración es mía,
el ayer
pertenece, como la historia, a los demás.
—
Aniversario / Manual de infractores (2005)
J.M. Caballero Bonald
Ahir, 9 de maig, moria el poeta gadità J. M. Caballero Bonald, i el recordem amb “Aniversari” dins del poemari Manual d’infractors, publicat en 2005 i que trobaràs a la Biblioteca, al nou espai “El llibre de la pissarra”.
Inconformista, contrari al pensament únic i desobedient, poeta “discontinu i intermitent”, com a ell li agrada autodefinir-se (Jerez de la Frontera, 1926) i amb més de més de 60 anys lliurats a la poesia, J.M. Bonald va veure coronada la seva carrera amb nombrosos premis, el Cervantes, el Nacional de les Lletres, el Nacional de Poesia, l’Andalusia de les Lletres, el Reina Sofia de Poesia Iberoamericana, el Federico García Lorca i, en tres ocasions, el de la Crítica.
J.M. Caballero Bonald va estudiar Astronomia a Cadis i més tard Filosofia i Lletres a Sevilla i Madrid. Militant anti-franquista, va pertànyer al grup poètic de l’anomenada generació dels 50, juntament amb escriptors com José Ángel Valente, Claudio Rodríguez, José Agustín Goytisolo, Ángel González i Jaime Gil de Biedma, entre altres.
Va viure fora d’Espanya durant períodes de temps, exercint de professor de literatura espanyola en la Universitat Nacional de Colòmbia i en el Bryn Mawr College. Al seu retorn va treballar en el Seminari de Lexicografia de la Reial Acadèmia Espanyola.
Ha obtingut els premis de novel·la Biblioteca Breu (1962), Ateneu (1981) i Plaza i Janés (1988), i és Premi Reina Sofia de Poesia Iberoamericana (2004), Premi Nacional de les Lletres Espanyoles (2005), Premi Nacional de Poesia (2006) i Premi García Lorca (2009). Ha rebut també en tres ocasions el Premi Nacional de la Crítica, dues com a poeta i una com a novel·lista. En 1997 va rebre el títol de Fill Predilecte d’Andalusia. La seva obra poètica completa està recollida en el volum Som el temps que ens queda (Seix Barral, 2004 i 2007) i ha publicat amb posterioritat La nit no té parets (Seix Barral, 2009). És autor de les novel·les Dos dies de setembre (1962), Àgata ull de gat (1974), Tota la nit van sentir passar ocells (1981), A la casa del pare (1988) i Camp de Agramante (1992), totes elles reeditades recentment per Seix Barral.
Per a saber més
