El passat 25 d’abril la sala d’actes de la Biblioteca va acollir la conferència de l’hortolana ecològica i ecologista, Maria Giner, que ens va explicar com escoltar a un pagès, en una xerrada a Sabadell, quan tenia disset anys, va significar un abans i un després en la seva vida. La pagesia llavors ja estava en perill d’extinció. Un dels objectius d’ella i del seu equip de la Kosturica és dignificar l’ofici i fer-lo viable.
Al llarg de la conversa i de l’intens debat entre els assistents, es va parlar d’horta ecològica i de les tècniques d’agricultura ecològica, centrada en dos pilars fonamentals, la diversificació, imitant al màxim un ecosistema natural, amb rotació de cultius i el cultiu de plantes per atraure fauna benèfica. I el sòl, entès com un medi viu, on existeixen microorganismes amb què cal ser respectuosos, i on cal evitar destrossar el seu equilibri amb llaurades on la terra queda sense cobertura. Sense ser un pilar fonamental, també es va parlar de la vital importància de fer una gestió optimitzada de l’aigua, amb sistemes de rec com el degoteig, i no fer ús del rec a manta… amb encoixinats de palla, o de biofilm per a mantenir la temperatura i així disminuir el consum de l’aigua…
Maria Giner també ens va parlar de com els pagesos que aposten per una agricultura ecològica s’enfronten als canvis socials i a la inestabilitat del mercat. Va explicar com elles en uns inicis, van apostar per la cistella ecològica a domicili, però posteriorment van incloure un punt de venda directa a la masia on resideixen i treballen, s’han inserit en els menjadors escolars, en plataformes com ecocecentral…
La conversa va dur-nos a parlar dels certificats de producte ecològic, els requisits necessaris que s’han de complir i l’exigència i pressió que s’aplica a aquest tipus de cultiu, una pressió per part de l’administració molt més elevada que la que s’exerceix envers l’agricultura tradicional, que sovint utilitza pesticides, etc. Es va parlar del paper de l’administració pública, de com s’atorga el certificat oficial en fer ús de tècniques de producció ecològica i respecte envers el medi ambient, però que sovint oblida el model de producció en el que està fet. L’agroecologia vetlla també, per exemple, per la petjada de carboni.
L’agroecologia busca un canvi de model i un equilibri social. Vetlla per la diversitat i la transformació respectant el medi. Vetlla pels drets dels pobles a una alimentació saludable i nutritiva, i del dret de cadascú a decidir com es vol alimentar.
El debat també ens va dur a parlar de la producció local, del món global i de la dificultat d’encaix. De l’administració pública, de la dificultat de l’agricultura ecològica de demostrar que el seu cultiu és realment ecològic, la CCPAE fa analítiques aleatòries, tot i que com va argumentar Maria Giner, en molts casos es poden visitar els camps, es pot veure com treballen la terra… en un acte de transparència que no existeixen en altres tipus de conreus.
També hi va tenir cabuda les recents mobilitzacions pageses. Maria Giner es mostrava crítica davant aquestes mobilitzacions, perquè ha comportat derogar lleis com la llei de pesticides, la llei del sistema alimentari, que proposava un millor etiquetatge dels productes… Ha comportat nous acords de comerç, que responen més a les demandes de la indústria i els grans comerços, que a la mateixa pagesia.
Segons Maria Giner, els dos grans reptes als quals s’enfronta l’agricultura, els governs i la societat, és a la necessitat de planificar l’alimentació, la producció i vetllar per la continuïtat de l’ofici. Va deixar clar amb la seva intervenció com darrere del nostre consum diari, hi ha un acte polític. Com és de necessari per al nostre món, canviar el model agroalimentari des de la producció i el consum, passant per l’educació de la ciutadania envers el que mengem.
