Enguany es commemora el centenari del naixement del poeta mallorquí i amic de Salvador Espriu, Bartomeu Roselló-Pòrcel. Des de la Biblioteca ens afegim al seu record i homenatge.
Poema, En la meva mort
Estic cansat de tu, domini fosc
i tempestat de flama.
M’exaltaré damunt els horitzons
i trauré les banderes al desert
de la darrera cavalcada.
Reina d’aquestes hores, ara véns
tota brillant, armada.
Inútil desesper del vespre! L’alba
s’acosta ja amb l’espasa,
i l’ardor temerari que m’encén
allunya les estrelles.
Sobre Bartomeu Rosselló-PòrcelPoema, En la meva mort
Estic cansat de tu, domini fosc
i tempestat de flama.
M’exaltaré damunt els horitzons
i trauré les banderes al desert
de la darrera cavalcada.
Reina d’aquestes hores, ara véns
tota brillant, armada.
Inútil desesper del vespre! L’alba
s’acosta ja amb l’espasa,
i l’ardor temerari que m’encén
allunya les estrelles.
Bartomeu Rosselló-Pòrcel (Palma, 1913 – El Brull, Osona, 1938), va estudiar Filosofia i Lletres a Barcelona i va preparar el doctorat a Madrid, on es va preocupar de la incorporació de la literatura de les illes Balears als corrents peninsulars. El recull “Imitació del foc” (1938) representa la culminació de la seva trajectòria poètica. Convençut del rigor formal, hi va assimilar tècniques foranes (des de Góngora a Valéry) i va aconseguir una llengua concisa i vibrant alhora.
Va morir de tuberculosi als vint-i-cinc anys i l’impacte de la seva obra, breu però densa, va ser considerable en els autors joves de la generació de la guerra (Salvador Espriu, Josep Palau i Fabre). Posteriorment, rapsodes i cantants, com Maria del Mar Bonet i Celdoni Fonoll, entre d’altres, han recitat o musicat els seus poemes.
