La visita de l’escriptora i periodista, Gemma Ruiz Palà, pròxima i reivindicativa, i amb una gran capacitat per connectar amb el públic, va fer que la sala d’actes Jaume Cabré, de la Biblioteca, quedés petita. Al voltant de quaranta persones van assistir a la trobada literària, entorn de la seva novel·la, “Les nostres mares”.
Una ficció on deu personatges, dones, de classe popular, amb circumstàncies diferents, s’entrellacen. Una novel·la que reivindica la figura de la dona de determinada edat, i lluita contra la cultura construïda que sovint la menysté. “Les nostres mares” és un “retrat social de l’entorn”.
Durant la trobada, l’autora va compartir amb l’audiència el seu procés creatiu, destacant les hores dedicades a l’estudi, i l’ús de les tesis doctorals en obert com a font d’informació, com a pas previ a la fabulació. La periodista i escriptora, va arribar a afirmar “escric com a excusa per a estudiar i aprendre”, ressaltant la importància de l’aprenentatge constant en la seva pràctica literària. Un aprenentatge que utilitza com a base contextual, però que no la porta a escriure un assaig acadèmic.
De l’ofici d’escriure l’apassiona la llengua i el joc de les paraules. Reivindica la llengua i la consciència de classe, amb el desig que el català de pagès esdevingui català literari. Caracteritza als personatges, no a través de descripcions, sinó a través de la llengua que parla.
La trobada no només va ser una oportunitat per explorar la novel·la en si mateixa, sinó que també ens va portar a parlar d’avortament, d’alliberament sexual, lluites veïnals, de legislació franquista, de patriarcat i de la importància de llegir.
