Avui, volem celebrar el 98è aniversari del naixement de Gabriel García Márquez. El 6 de març de 1927 naixia a Aracataca, Colòmbia, un dels escriptors més rellevants de Llatinoamèrica. Va captivar el món amb el seu realisme màgic, un estil literari desbordant d’imaginació, capaç d’entrellaçar realitat i fantasia de manera natural, crítica social i política, destí i exploració de la memòria.
La seva obra mestra, “Cien años de soledad” (1967), és considerada una de les novel·les més importants del segle XX. Amb ella, el periodista, novel·lista i guionista, va rebre en 1982 el Premi Nobel de Literatura.
A Cien años de soledad narra la saga de la família Buendía al poble fictici de Macondo, reflectint la història i la cultura llatinoamericana. Una creació amb què va treballar gairebé durant vint anys, tot i que el procés d’escriptura intensa va durar catorze mesos.
Aquesta i altres obres de Gabriel García Márquez les trobaràs a la Biblioteca.
Gabriel García Márquez
Gabriel García Márquez, conegut afectuosament com a “Gabo”, va néixer el 6 de març de 1927 a Aracataca, Colòmbia. Fill d’un telegrafista, va passar la seva infància sota la cura dels seus avis materns i ties. El seu avi, el coronel Nicolás Márquez, va exercir una influència significativa en la seva vida i obra.
Va iniciar estudis de Dret el 1947 a la Universitat Nacional de Bogotà, però els va abandonar per dedicar-se al periodisme. Els seus primers articles es van publicar a “El Espectador” i “El Heraldo”, i va formar part del “Grupo de Barranquilla”, on va conèixer obres d’autors com Faulkner, Virginia Woolf, Hemingway i Kafka.
La seva primera novel·la, “La hojarasca”, es va publicar el 1955. Durant la seva estada a Europa, va escriure “El coronel no tiene quien le escriba” (1961) i “La mala hora” (1962).
L’any 1967, va publicar “Cien años de soledad”, considerada una de les obres més importants del segle XX i un pilar del realisme màgic. Altres obres destacades inclouen “El otoño del patriarca” (1975), “Crónica de una muerte anunciada” (1981), “El amor en los tiempos del cólera” (1985) i “El general en su laberinto” (1989). El 1982, va rebre el Premi Nobel de Literatura “per les seves novel·les i contes en què la fantasia i el real es combinen en un món ric i complex d’imaginació que reflecteix la vida i els conflictes d’un continent”.
García Márquez va morir el 17 d’abril de 2014 a Ciutat de Mèxic. El 2024, la seva família va donar més de 300 exemplars de la seva biblioteca personal a l’Institut Cervantes de París, incloent-hi obres d’autors com Mario Vargas Llosa, Roberto Bolaño i Juan Rulfo, així com traduccions de les seves pròpies novel·les a diversos idiomes.
Us convidem a recórrer l’obra de Gabriel García Márquez amb Patricia Costa i amb Dasso Saldívar, el seu biògraf oficial que qualifica a l’escriptor colombià com “el gran mag de la paraula” igual que Cervantes o Borges.
