Una guerra, uns soldats que ens parlen en primera persona del viscut, durant la Guerra Civil Espanyola. A partir dels originals, d’uns diaris de guerra, els que conformen el llibre “Érem feres” (Pagès Editors), l’autor, historiador i fotògraf, Oriol Riart, en un diàleg amb l’historiador tonenc Carles Puigferrat, ens submergeix en la seva investigació històrica que partint de la quotidianitat, ens parla d’una època de la nostra història.
Érem feres, parteix dels diaris originals, escrits pels soldats des de la trinxera. Oriol Riart va remarcar la necessitat de partir d’aquesta font directa, a causa de la feblesa de la memòria i el record, que sovint reinterpreta les experiències viscudes.
La recerca d’Oriol Riart, plasmada a “Érem feres”, se centra en els elements comuns, que es reiteren, dels dietaris analitzats. Des de la fatiga a les trinxeres fins a la camaraderia compartida sota la fatalitat, des de l’integrisme inicial, que s’expressa com un fervor religiós en l’any 36, apropant el dietari a un diari de fe, on estan disposats a morir per Déu, a la recerca de la fe, només quan la vida torna a estar en perill.
La conversa entre l’autor i l’historiador tonenc Carles Puigferrat ens condueix des dels camps de batalla fins a l’analfabetisme, però també la passió per la lectura i l’enorme cultura de personatges com Antoni Correig, que tot i tenir una formació acadèmica bàsica, destaquen per la riquesa cultural.
Les cartes, com a expressió d’enyorament cap a famílies i éssers estimats, es converteixen en un element fonamental. Aquesta correspondència esdevé una necessitat per als soldats, l’escriptura dels diaris esdevé terapèutica. L’autor explora aquests elements, per dilucidar sobre la veracitat del diari. En moments de tensió, els diaris es converteixen en vàlvula d’escapament. Escriure els convertia en més homes i menys feres.
A la conferència també va haver-hi espai per a les idees preconcebudes sobre la guerra, i els tabús que l’envolten. Tot i que la pulsió sexual s’incrementa en aquests contextos, el sexe esdevé absència en els diaris. La conversa també va reflectir la duresa dels càstigs, la crítica ferma des dels dos bàndols, no contra l’enemic, sinó contra el mateix exèrcit, destacant la complexitat i les contradiccions del front i la guerra.
Oriol Riart i “Érem feres” no només ens parla de la Guerra Civil Espanyola, de la història personal, sinó que ens interpel·la com a éssers humans, convidant-nos a reflexionar sobre la nostra pròpia humanitat davant del caos, l’avorriment i la desolació.
