El passat 22 de novembre, vam tenir el plaer de comptar a la Biblioteca amb Andreu Català, fill d’un dels màxims exponents de la fotografia del nostre país, Francesc Català Roca. Amb motiu del centenari del seu naixement, i gràcies a la subvenció de la Generalitat de Catalunya, Andreu Català acompanyat de la projecció d’algunes fotografies i negatius, ens va aproximar a la figura del seu pare, un dels fotògrafs professionals més avançat al seu temps.
El recorregut es va iniciar amb la saga Català, amb Pere Català i Pic, home d’una enorme curiositat, pare de Francesc Català Roca. Ens va parlar del seu origen humil, del treball des dels 12 anys, i de com la vida i les seves casualitats, com esdevenir guanyador d’un sorteig d’una càmera, va fer que el somni de pujar d’estatus i guanyar-se la vida sense obeir, es fes realitat. A 20 anys Pere Català Pic, obria a Valls el seu obrador. Se centrà en el retratat fotografiant als seus vilatans, i registrà els monuments arquitectònics més importants de la zona de Tarragona per a la Mancomunitat de Catalunya, aquells edificis i castells que desapareixerien amb el temps. Aviat la ciutat que el va veure néixer es fa petita, i es trasllada a viure a Barcelona, on desenvolupa la seva tasca i crea el Comissariat de Propaganda, on també participa el seu fill, Francesc. La família Català és l’artífex d’un dels seus cartells més emblemàtics de l’època, “Aixafem el feixisme”.
Andreu Català va mostrar a través de la fotografia de Francesc Català, com aquest mitjà ens permet conèixer de primera mà la història del nostre país i les transformacions viscudes, des de la Primera Guerra Mundial, la Guerra Civil, la dictadura franquista, fins a la transició i la democràcia.
Les fotografies el van portar a parlar sobre els canvis tècnics en la fotografia, placa, carret, blanc i negre, color, sobre la importància de la imatge en els nostres comportaments, sobre la simultaneïtat, i el poder de mostrar una percepció ampliada, una nova manera de veure la realitat. Sobre la seva capacitat de vehicular informació.
Andreu Català va remarcar, del seu pare, el fet de ser professional, no artista. De com va esdevenir un referent, mentre anava fent fotografies i evolucionant. Si algú considera que la seva obra és art, és a posteriori. Va parlar de personatges que van formar part de la vida de Francesc Català, com Joan Miró, una figura cabdal en el seu camí vital. Va destacar la modernitat de la seva fotografia, molt avançada al seu temps, des dels temes que va tractar, la forma d’exposar el seu treball… i va fer pinzellades de la manera de treballar, com la importància que el retratat mai se sentís incòmode, sovint era ell qui anava al lloc de l’artista, i el pràcticament no ús del flaix ni filtres.
Andreu va definir al seu pare, Francesc Català Roca, com el Bach de la fotografia. Ambdós autors van viure consagrats a la producció de les seves obres, amb un domini absolut de les eines i de l’ofici. Si un feia misses, concerts, cantates, sonates…, l’altre feia retrats, arquitectura, paisatge, industrial… I si el músic era un virtuós de l’oïda, Francesc Català posseïa el virtuosisme de la vista.
A la Biblioteca trobaràs
Els Català, fotògrafs d’un segle / Pere Català i Pic, Francesc Català-Roca, Pere Català i Roca. Editor Rafel Dalmau, 2021.
Per a saber més
Recull d’entrevistes i converses amb Francesc Català-Roca de l’arxiu de TVE Catalunya
Entrevista de Josep Maria Espinàs a Francesc Català Roca
Portal Alabern. Fotografia a Catalunya
Conferència de Francesc Català-Roca a la Fundación Juan March
