Ama sin medida, sin límite, sin complejo, sin permiso, sin coraje, sin consejo, sin duda, sin precio, sin cura, sin nada. No tengas miedo de amar, verterás lágrimas con amor o sin él.
El amor es un paso. El adiós es otro… y ambos deben ser firmes, nada es para siempre en la vida.
—
Chavela Vargas
El amor es un paso. El adiós es otro… y ambos deben ser firmes, nada es para siempre en la vida.
—
Chavela Vargas
Esmentar el nom de Chavela Vargas ens remet al sofriment, al dolor, a una esquinçada de l’ànima, però també a una icona, una llegenda de la ranxera, una dona que contra tot pronòstic va ingressar a la llista dels més grans al costat de José Alfredo Jiménez i Agustín Lara.
Isabel Vargas Lizano va néixer a San Joaquín de Flores, Costa Rica, el 17 d’abril de 1919 i va emigrar a la ciutat de Mèxic en la seva adolescència. La seva carrera professional es va forjar a la vibrant escena artística dels anys quaranta i cinquanta, però no va gravar el seu primer àlbum, “Noches de Bohemia”, fins al 1961. Rebel i oberta, es vestia com un home, feia servir pantalons i “ponxo”, fumava puros i portava una pistola. Chavela Vargas va arribar a ser una de les grans intèrprets de boleros i ranxeres, cantant composicions d’autors com Agustín Lara, Jorge Negrete, Pedro Infante o José Alfredo Jiménez.
La seva relació intensa amb la beguda i la seva ràbia, la van fer desaparèixer de la vida pública en la dècada de 1970. Va submergir-se en una boirina alcohòlica, va donar l’esquena a la vida, fins que la mateixa vida la va portar a ser cuidada per una família índia que desconeixia qui era.
A principis dels 90 una presentació de cabaret a El Habito, una discoteca bohèmia de Ciutat de Mèxic va tornar a encendre l’espurna. A partir d’aquí, la seva carrera professional va tornar a sorgir, amb actuacions a Llatinoamèrica, Europa i els Estats Units.
Als 81 anys, va anunciar que era lesbiana tot i que la seva sexualitat no era un secret. “Yo he tenido que luchar para ser yo y que se me respete, y llevar ese
estigma, para mí, es un orgullo. Llevar el nombre de lesbiana. No voy
presumiendo, no lo voy pregonando, pero no lo niego. He tenido que
enfrentarme con la sociedad, con la Iglesia, que dice que malditos los
homosexuales… Es absurdo. Cómo vas a juzgar a un ser que ha nacido
así. Yo no estudié para lesbiana. Ni me enseñaron a ser así. Yo nací
así. Desde que abrí los ojos al mundo. Yo nunca me he acostado con un
señor. Nunca. Fíjate qué pureza, yo no tengo de qué avergonzarme…. Mis
dioses me hicieron así.” va dir al diari El País el 2000.
Entre els que van redescobrir la seva feina a la fi de la seva carrera va ser el cineasta espanyol Pedro Almodóvar, que va presentar les seves cançons en diverses de les seves pel·lícules, com Tacones lejanos.
Vargas és reconeguda com una de les majors exponents de la música ranxera al món. Us convidem a a sentir el disc “Por mi culpa”, que trobaràs a la Biblioteca, una antologia personal de les seves cançons predilectes en la veu de Chavela i dels seus amics.
Per a saber més
Chavela Vargas a Facebook.
