El teatre realista de Josep Maria Benet i Jornet

 “[…] Jo volia escriure bé, volia escriure coses que tinguessin interès, que fossin complexes… Actualment el teatre ja no té aquella funció pertorbadora que va tenir durant en franquisme. Jo diria que faig un teatre realista, en el qual sovint ha quedat reflectida la petita classe mitjana burgesa barcelonina que he conegut, però hi ha també reflexions sobre l’amor-passió, sobre la felicitat absoluta inassolible, sobre el sentit de l’existència. Potser el punt comú a la majoria de les meves obres és la reflexió sobre l’individu i el món que l’envolta. Hi ha també la cosa escatològica de la mort i de l’herència, el llegat de pares a fills, l’oposició entre formes de pensament totalment diferents i que aquestes formes, en el fons, es necessiten entre si… Tot això són idees que he notat que s’han anat repetint en el temps, sense adonar-me’n.”

Zeneida Sardà, “Josep M. Benet i Jornet. El teatre, una pulsió incontrolable“ (Serra d’Or, núm. 554, Febrer 2006, p. 13-17)

Ahir moria Josep Maria Benet i Jornet, un dels dramaturgs catalans que ha arribat a un públic més ampli, amb la seva producció teatral i com a guionista de sèries de televisió, des de Poble Nou a Ventdelplà. Al llarg de la seva trajectòria, va escriure una quarantena de textos teatrals, alguns dels quals han estat adaptats al cinema per Ventura Pons.

Us convidem a visitar diferents espais virtuals per aprovar-vos a ell i la seva obra.