El dijous, la filòloga Aida Montoya, va conduir el club de lectura dedicat a La possibilitat de dir-ne casa de Marta Orriols. Després de presentar a l’autora i a la seva obra, destacant aspectes com la seva formació en història de l’art i guió cinematogràfic, i el seu recorregut com a escriptora, amb novel·les com Anatomia de les distàncies curtes, Aprendre a parlar amb les plantes (premi Òmnium), Dolça introducció al caos, editades per Periscopi, i la recent La possibilitat de dir-ne casa (Proa); va interpel·lar als assistents, amb una ronda de preguntes que va portar a expressar diversitat d’opinions, alguns van patir per la protagonista, Valèria, a qui veien com una persona terriblement insegura, immadura, d’altres no la percebien així, sinó com una persona desubicada…
La possibilitat de dir-ne casa, ens parla de la Valentina, una corresponsal que torna a Barcelona després de gairebé vint anys fora, de la seva estada a Beirut i el posterior retrobament a un món, que li és conegut i estrany alhora.
La docent de llatí i grec, Aida Montoya, va centrar la conducció del club en els temes més representatius de la novel·la, argumentant-lo amb la lectura en veu alta d’alguns fragments. Va parlar de desarrelament, de tornar a un lloc després del pas del temps i amb la perspectiva de la distància, del sentit d’allò que anomenem casa, que va molt més enllà d’un lloc físic, que té més a veure amb el sentiment. Va aparèixer la idea d’identitat, des d’un vessant sexual, quan Valentina coneix a una periodista italiana, i alguna cosa al seu interior es remou, i també des d’un vessant de construcció social en enfrontar-se amb vides totalment diferents de la seva. Valentina viu la família com a refugi i presó. El tercer tema de què es va parlar i debatre entre els assistents, i que apareix reflectit en la novel·la, va ser el periodisme i la informació, la immediatesa i l’esclavatge a què es veu sotmès el periodisme, la contraposició de què és important per a uns i per als altres.
La filòloga i activista cultural a l’Escribà, Aida Montoya, va destacar la manera de transmetre i escriure de Marta Orriols, de transmetre emocions, d’anar a l’interior dels personatges i indagar en les relacions humanes i les seves contradiccions. De la prosa pausada i profunda, emotiva i intensa, d’una escriptora que amb un estil marcat i distint, ha assolit fites literàries com la traducció de la seva obra a setze llengües.
