Durant el mes de març, el vestíbul de la Biblioteca es vesteix amb llibres que denuncien les desigualtats, violències i discriminacions que pateixen les dones en molts àmbits i de manera estructural, només pel fet de ser-ho, i alhora, amb poemaris que acaronen les ànimes a través de la paraula, la brevetat i la bellesa.
Dona i poesia, per celebrar el 8M, Dia de la Dona, i el 21 de març, Dia Mundial de la Poesia.
Ens anticipem a aquesta celebració compartint un fragment del poema, Frente al mar, de la poetessa de Segovia, Elvira Sastre, una de les poetes més reconegudes de la seva generació, tant a Espanya com a Amèrica Llatina.
Amb tan sols vint anys va publicar el seu primer llibre, Cuarenta y tres maneras de soltarse el pelo (2013), Baluarte (2014), Ya nadie baila (2015), La soledad de un cuerpo acostumbrado a la herida (2016) y Adiós al frío (2020), tots inclosos en el volum que trobaràs exposat al vestíbul, Lo que la poesía aún no ha escrito: poesía reunida (2013-2020) (Visor Libros, 2023).
Frente al mar
(…)
Amo el mar porque en él veo mi cuerpo
respirar de otra manera y la sal
me cura las heridas involuntarias
y mece mi nostalgia sin preguntas y
me abraza del mismo modo
cuando llego enamorada y le prometo
un libro entero de defensa.
Me asusta el mar porque pierdo el equilibrio
y no sé si puedo amar un lugar que también
es huida y tumba de tantas vidas
y porque todo lo infinito me enfrenta
con lo que se termina
y porque el mar es un espejo de todo
lo que nunca llegaremos a conocer.
(…)
Lo que la poesía aún no ha escrito: poesía reunida (2013-2020) / Elvira Sastre (Visor Libros, 2023).