En aquesta ocasió, el llibre del mes el dediquem no a un, sinó a dos llibres “La vida sin maquillaje” y “Yo, Tituba, la bruja negra de Salem” (Impedimenta), de l’escriptora originària de Guadalupe, Maryse Condé, que va morir el passat 1 d’abril de 2024.
A La vida sin maquillaje, Maryse Condé ens convida a acompanyar-la en la seva joventut: un periple que comença a París, amb un embaràs accidental i l’abandó de l’home a qui estima, i que la porta a Àfrica. Costa d’Ivori, Guinea, Ghana i el Senegal conformen l’escenari de la transformació vital de Maryse. Una obra narrada sense maquillatge. Honesta i irònica, delicada i brutal, Maryse Condé eixample els límits de l’autobiografia per a construir un bell relat universal: el d’una dona desposseïda que, sense deixar-se arrossegar pels embats del destí, cerca incansablement la plenitud.
A Yo Tituba, la bruja negra de Salem, Maryse Condé ens trasllada a la vida de Tituba, una dona, esclava, negra acusada de bruixeria l’any 1692 en els anomenats “Judicis de Salem”. Un relat íntim i pròxim, narrat en primera persona, que ens fa partícips de les violències viscudes, psicològica, sexual, de la discriminació que pateix Tituba, però també de l’esperança, lluita, valentia i amor amb què afronta el seu destí. Una novel·la que fa palès la crueltat i injusticia de l’ésser humà.
Sobre Maryse Condé
Maryse Condé, originària de Guadalupe va esdevenir escriptora per a fer realitat el somni del seu germà, que va morir en plena joventut. Maryse Condé va néixer l’11 de febrer de 1937 a Pointe-à-Pitre, capital de l’arxipèlag antillà de Guadalupe. El seu nom va fer la volta al món quan l’octubre de 2018 l’anomenada Nova Acadèmia de Suècia, en substitució de l’Acadèmia Sueca que no va lliurar el Nobel de Literatura, a causa de les investigacions per assetjament sexual en el si de la institució, la va distingir amb el Nobel Alternatiu de Literatura.
Autora de diferents gèneres literaris, la seva vida va ser una novel·la absoluta com ho va plasmar en les seves memòries Corazón que ríe, corazón que llora i La vida sin maquillaje (Impedimenta). En aquests dos llibres narra primer la seva infància, després la seva adolescència, joventut i maduresa. Un viatge cap al descobriment de la identitat, de la negritud, dels sentiments, la maternitat no desitjada i la força d’escriure.
Maryse Condé va estudiar a París i va residir en diferents països d’Àfrica, especialment a Mali, on es desenvolupa la seva saga Ségou (1985), als Estats Units i Europa. Va ser doctora en Literatura per la Universitat de la Sorbona Nova i professora en universitats de França i els Estats Units. Va ensenyar durant dècades literatura francòfona en la Universitat de Colúmbia, a Nova York. Va presidir el Comitè per la Memòria de l’Esclavitud a França (2001), el treball de la qual es va materialitzar en la llei que reconeix l’esclavitud com un crim contra la humanitat. També va crear el Premi de les Amèriques Insulars i Guyana, que recompensa anualment al millor llibre del panorama antillà.
Va escriure més d’una trentena d’obres que van des de la novel·la fins al relat, passant per peces de teatre, assaig, novel·les infantils i la seva autobiografia. En els seus llibres s’interroga sobre la memòria i la identitat, tant individual com col·lectiva. Una memòria i una identitat habitades per dones lluitadores i pels fantasmes de l’esclavitud, la diàspora negra i el colonialisme.
