Siempre soñé y soñé por encima de todo
—
El 10 d’Octubre se celebra el dia Mundial de la Salut Mental, una efemèride, amb què hem col·laborat durant molt de temps amb Osonament.
És per això, que avui, des de la Biblioteca de Tona, us volem parlar d’un llibre que ens va captivar. Ens el va fer arribar, fa molts anys, a través de donació, el seu il·lustrador, Francesc de Diego. Es tracta del llibre, “Dormidos en el nunca (y nos llamaron locos)” escrit per Princesa Inca i il·lustrat per Francesc de Diego.
Entre la narració i la poesia, acompanyades per il·lustracions en blanc i negre, ens endinsarem en la vida de les persones sovint silenciades, i titllades de boges, en les seves històries, amargues, melancòliques… Coneixerem de primera mà a persones que transiten entre l’infern i el cel. Éssers que pensen, pateixen, odien, estimen, ploren, malgrat que la societat els pugui titllar d’enajenats.
Un llibre poètic, sensible, tendre i trist. Un relat en primera persona, amb un rerefons social i psicològic, que qualsevol persona dins de l’àmbit de la salut mental, hauria de llegir. Un escrit que ens farà qüestionar els límits entre salut mental i normalitat.
A banda de “Dormidos en el nunca”, no dubteu a buscar els poemaris que Princesa Inca, va publicar a una editorial, preciosa, però ja extinta, Libros del Silencio.
Acabem aquesta recomanació amb el documental, Veus contra l’estigma, Sense Ficció TV3
