L’escriptor i professor osonenc Antoni Pladevall va guanyar el 47è Premi Prudenci Bertrana amb El dia que vaig fer vuit anys. La història la formen unes memòries novel·lades del pas de la infància a l’adolescència, en una zona rural. La Biblioteca disposa d’aquesta darrera novel·la de l’escriptor de Taradell i també de Terres de lloguer, La papallona negra i La lliça bruta.
Sobre Antoni Pladevall i Arumí
Antoni Pladevall i Arumí (Taradell, Osona, 1961) és doctor en filologia clàssica i professor de grec i de llatí. La poesia, la narrativa, la crítica literària i la historiografia cultural són els àmbits de la seva dedicació a l’escriptura i la investigació. Es donà a conèixer amb els poemes Les noies de l’hoste, inclòs en el llibre col·lectiu 6 poetes 83 (Premi Amadeu Oller 1983). Ha publicat ressenyes i articles de tema literari a Revista de Catalunya, Reduccions, Els Marges i Serra d’Or, i estudis de tema historiogràfic a Llengua & Literatura, Anuari Verdaguer i, sobretot, Ausa, la revista del Patronat d’Estudis Osonencs de la qual fou director entre 1990 i 1994. Ha publicat els llibres següents: l’assaig La il·lustració a Vic. Les aportacions de Francesc de Veyan i Mola i Llucià Gallissà i Costa (2000), el dietari La mentida original (2000), el volum de proses breus Quadern de Can Garbells (2002) i les novel·les La lliça bruta (2001) i Massey Ferguson 35 (2003).
Sobre la novel·la, El dia que vaig fer vuit anys
El dia que va fer vuit anys, l’avi del protagonista, un home de pagès de la plana de Vic, va pesar el nét a la bàscula que servia per mesurar els sacs de patates i de gra. Aquell és el primer record nítid de la vida del vailet. A partir d’aquí, Pladevall trena una col·lecció de trenta estampes que tracen el retrat d’un nen dividit emocionalment entre la fascinació i la vergonya, entre la il·lusió i la por. Envoltat per la família, hi circulen una colla de personatges pintorescos com la Maria francesa, l’Eduard del Puig, la Pepeta dels ous o en Benet venedor. Entre la realitat i la ficció, en aquest llibre hi ha la novel·la de la gent que no surt mai als llibres d’història i les petites coses que conformen un temps i un país. I la nostàlgia pels dies interminables de l’estiu, els jocs a pagès, els records de l’escola i els mestres.
Per a saber més
