[En el tren hacia Varsovia]
Puede ocurrir en cualquier sitio, a veces en el tren,
cuando estoy en tierra de nadie: de pronto se abren
las puertas y entran figuras olvidadas, aparece
mi pequeño sobrino que ya no vive,
pero ahora está tranquilo, sonriente,
y un poeta chino que amaba
las hojas de los árboles otoñales y la música,
estudiantes de teología de Córdoba, aún imberbes,
surgen de la nada y se enzarzan en una disputa
volviendo a la discusión sobre los atributos de Dios,
y murmura la fantástica vida como una cascada en primavera,
hasta que finalmente se extiende el insistente tono de un teléfono,
después un segundo tono, un tercero, y todo este gran mundo extraño
de repente mengua y desaparece, igual que un ratón de campo
que, al sentirse amenazado, se escurre diestramente en su secreta morada.
—
TAMBIÉN “VITA CONTEMPLATIVA”, del llibre Mano invisible, que trobaràs a la Biblioteca.
El mateix dia en què se celebrava el Dia Mundial Poesia, el 21 de març, moria un dels poetes més destacats de l’anomenada Generació del 68 o de la Nova Ona, Adam Zagajewski.
Adam Zagajewski va néixer el 21 de juny de 1945 en Lvov, avui Ucraïna, però llavors pertanyia a Polònia. Ho va fer en l’anomenat estiu de la pau, a la fi de la Segona Guerra Mundial. La seva família va fugir de Lvov en la tardor d’aquest mateix any per a escapar del comunisme de la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques, URSS.
Això va convertir a Zagajewski des del seu naixement en un home fronterer, vivint entre l’exili i el nomadisme, a vegades imposat, a vegades voluntari.
Zagajewski, va créixer a Gliwice, una altra ciutat pertanyent a Polònia, i que quedaria sota la influència de l’URSS durant mig segle. A Cracòvia va estudiar Psicologia i Filosofia. A poc a poc es va fer poeta, narrador i assagista. En 1967 va participar en la revista Vida Literària i va ser membre del Grup poètic Ara. Els seus llibres van ser prohibits.
El 1972 va publicar el seu primer poemari, ‘Komunikat’, al qual va seguir la novel·la ‘Cieplo zimno’ (Calent i fred). Difonia a més les seves idees en la revista clandestina ‘Zapis’, un dels principals mitjans de l’oposició democràtica polonesa. En 1982 es va exiliar a París i a partir de llavors va començar a peregrinar, primer als Estats Units on va impartir classes a la Universitat de Houston i de Chicago. En 2002 va tornar a Cracòvia amb la seva família. Zagajewski fou també traductor al polonès d’autors com Raymond Aron i Mircea Eliade.
Una veu literària que la crítica ha definit com a música i lluminositat, que profunditza en temes com la nit, els somnis, el temps, el silenci, la mort, en “la poètica de la imperfecció de la vida”.
