Miguel de Unamuno i Suc, fill d’un comerciant indià, va néixer a Bilbao, on va cursar el batxillerat fins que al 1880 es va traslladar a Madrid per estudiar a la Facultat de Filosofia i Lletres, on va obtenir el doctorat amb una tesi sobre el poble basc. De retorn a la seva ciutat natal, es va dedicar a fer classes particulars, fins que, al 1891 va obtenir la càtedra de grec i història de la llengua a Salamanca. Aquest mateix any va contreure matrimoni amb Concepció Lizárraga.
Va viure uns anys de militància socialista i va estar afiliat al Partit Socialista Obrer Español (PSOE) entre 1894 i 1897. Al 1914 va ser desposseït del seu càrrec de rector de la universitat per declarar-se partidari dels aliats. Sis anys més tard, Unamuno va ser processat per escriure un article injuriós contra el rei Alfons XIII. I al 1924 Unamuno va ser destituït del seu lloc de rector de la Universitat de Salamanca pel dictador Miguel Primo de Rivera. Va ser bandejat a una de les illes Canàries, però es va refugiar a França. La República li va retornar, al 1931, la seva càtedra d’història de la llengua espanyola i el rectorat, on va romandre fins al començament de la Guerra Civil, malgrat jubilar-se al 1934, però va ser desposseït novament per adherir-se a l’aixecament del General Franco. No obstant això quan les tropes nacionalistes de Francisco Franco es van apoderar de Salamanca al principi de la Guerra Civil, Unamuno va tenir un greu enfrontament amb el General Millán Astral davant el crit d’aquest a la universitat: “Mori la intel·ligència!” al que va respondre Unamuno amb el seu famós: “Vencereu perquè teniu sobrada força bruta; però no convencereu, perquè convèncer significa persuadir”.
Unamuno va ser un home d’una personalitat original i desbordant, molt polèmica i, a vegades, contradictòria, tant en el seu pensament com en la seva activitat política. Els seus temes predilectes: la immortalitat, la procreació, la maternitat, la lluita de l’individu per realitzar-se, no eren sinó pretextos per a l’exploració de les seves idees filosòfiques. No va ser un pensador sistemàtic sinó que les seves idees van quedar reflectides en assajos, poemes, novel·les i drames, esdevenint una de les figures clau de la Generació del 98.
Per a saber més
A la Biblioteca trobaràs
Amor y pedagogía / Miguel de Unamuno. Espasa Calpe, 2002
San Manuel Bueno, mártir; Cómo se hace una novela / Miguel de Unamuno. Alianza, 2000
Nacer: [poemas para una vida que empieza] / Miguel de Unamuno i altres. Lumen, 2005
Niebla: nivola / Miguel de Unamuno. Orbis, 1982
La Tía Tula / Miguel de Unamuno. Espasa-Calpe, 2006
Cincuentenario de la muerte de Unamuno : Buenaventura Delgado. Fundació Caixa de Pensions, 1988
