El dimecres 1 de maig, en què es commemora el moviment obrer mundial, la Bibloteca romandrà tancada. Un dia que pretén fer memòria de les conquestes i reivindicacions dels treballadors al segle XIX.
En un moment de canvis del sistema de producció, amb l’arribada de la revolució industrial, les jornades laborals eren de sis dies i d’entre 10 i 16 hores, o fins a 18, en algunes ocasions. L’esgotament dels treballadors va portar a protestes i manifestacions, reivindicant una jornada laboral de 8 hores i qüestionant l’statu quo. La vaga es va iniciar un primer de maig de 1886, a Chicago, i el seu punt àlgid va arribar tres dies més tard, el 4 de maig, a la Revolta de Haymarket. Enmig d’una manifestació, una persona desconeguda va llançar una bomba a la policia i la situació es va tornar caòtica. La policia va obrir foc contra la multitud matant 38 persones i deixant més de 200 ferits.
El 21 de juny del 1886, es va iniciar la causa contra 31 responsables, que després van quedar en vuit. Les irregularitats al judici van ser moltes, violant-se totes les normes processals en la seva forma i fons, tant que ha arribat a ser qualificat de judici farsa. Cinc sindicalistes anarquistes van ser executats als Estats Units per participar en les protestes.
I com a Biblioteca que som, no podem estar-nos de recomanar-vos l’escriptor revolucionari francès, anticolonialista, activista per l’emancipació homosexual, teòric del comunisme llibertari, historiador i crític d’art, Daniel Guérin. Al nostre fons trobaràs Ni Dios ni Amo (Madre Tierra, 2013).
Tot i que l’assaig no parla només del primer de maig, s’ha convertit en un clàssic per la selecció de textos polítics i teòrics que repassa les figures més rellevants de l’anarquisme. Ens brinda un panorama força complet del pensament i l’acció d’aquest pensament, des del segle passat fins a la revolució espanyola, mostrant els seus debats i controvèrsies.
En una primera part, presenta el treball teòric dels anarquistes del segle XIX a través dels textos de Proudhon, Stirner, Bakunin, Guillaume i Kropotkin. La segona se centra en les grans figures de XIX i XX: Henry, Pelloutier, Malatesta, Durruti o Makhno.
