A partir de l’11 de maig i fins al 10 de juny es podrà veure a l’Espai Zero de la Biblioteca de Catalunya la nova exposició + de 60 discos dels 60 amb la qual es vol mostrar, a través de la producció discogràfica espanyola dels anys seixanta, els canvis socials i culturals que es van produir. L’exposició ha estat comissariada per Jaime Tobeña, Eulàlia Barbosa i Margarida Ullate.
“La dècada dels 60 del segle XX va portar molts canvis a la societat espanyola. Des dels tòpics “baby boom”, el 600 i l’esclat del turisme, fins al trencament de la situació autàrquica en la qual s’havien viscut els vint anys anteriors. Els seixanta van representar una alenada d’optimisme i confiança en el futur. Com a conseqüència, es va encetar un temps d’expansió i amplitud de mires en molts aspectes, també en el cultural. A Catalunya, això es va traduir en un ressorgiment de l’expressió de la catalanitat, alhora que s’absorbien les influències de cultures més acords amb els temps. Aquest fet es va fer molt evident en l’àmbit musical i tingué repercussions tant en la indústria discogràfica o el disseny aplicat al cartellisme i a les portades de discos.
Després de l’esforç econòmic dels anys cinquanta, una incipient classe mitjana va poder permetre’s el luxe d’adquirir discos i aparells per a reproduir-los. Es muntaren els típics “guateques” a casa, o les anades a les discoteques, per escoltar i ballar en grup la música que la ràdio divulgava. Varen sorgir molts festivals de la cançó potenciats per una incipient TV que, a més de fer d’aparador a joves creadors i cantants, servien per alimentar la indústria del disc. Dels Estats Units arribaven les cançons protesta, el rock més evolucionat, el pop i el jazz, el country, les bandes sonores, i els macro concerts; d’Europa, els grups que havien de revolucionar el consum de masses de la música del segle XX. Amb els segells discogràfics de multinacionals concentrats a Madrid i Barcelona, també els músics acadèmics van trobar en el disc un mitjà de divulgació de la seva obra.
A Catalunya sorgia el moviment de la Nova Cançó, amb el suport de la intel·lectualitat i la voluntat d’alguns empresaris compromesos, que aportaren un gran esforç econòmic per a editar discos. Els Setze Jutges ho feren amb cançons pròpies (tal i com demanava Lluís Serrahima a “Germinàbit”) i també amb versions d’èxits internacionals. La cançó catalana trobà fora del seus límits geogràfics una certa acceptació. Les versions en altres llengües de temes catalans van arribar a d’altres indrets de la península (País Basc o Galícia), però també procedents de països de la Mediterrània, de l’Europa de l’Est o dels EUA”.
Font: Biblioteca de Catalunya.
A la Biblioteca trobaràs
Els Millors anys de la nostra vida: els 60 / Àurea Millan i Vallejo, David Escamilla. Barcelona: L’Arca, 2008.
Una Historia del pop y el rock en España, los 60. Madrid: RTVE Música, 2005
La Invasión de los maquis: el intento armado para derribar el franquismo que consolidó el Régimen… y provocó depuraciones en el PCE / Daniel Arasa. Barcelona: Belacqva, 2004
El Verano. Madrid: Cambio 16, 1993
Rock español. Madrid: Cambio 16, 1993
Rock total. Madrid: Cambio 16, 1993
Highway 61 revisited / Bob Dylan. Sony, 1967
My Generation / the very best of The Who. London: Polydor, 1996
A Love supreme / John Coltrane. Universal City: MCA, 1995
The Who sell out. UK: Polydor, 1995
Disraeli Gears / Cream. Polygram, 1997
In the court of the Crimson King / King Crimson. London: EG, 1969
