La historiadora Assumpta Montellà tornarà novament a Tona per a parlar sobre la seva obra, El Silenci dels telers: ser dona a les colònies tèxtils catalanes, publicat per Ara Llibres. El proper divendres 29 de novembre a les 19h tindrà lloc aquesta trobada, organitzada per la Biblioteca, la regidoria de Benestar Social i Sanitat de l’Ajuntament de Tona i el Pla d’Igualtat de la Mancomunitat la Plana, en motiu de la commemoració del Dia internacional per a l’Eliminació de la Violència envers les Dones. En aquesta activitat també hi col·labora l’Institut Català de la Dona i la Diputació de Barcelona
Per motius d’aforament es realitzarà a la sala de plens de l’Ajuntament de Tona enlloc de a la Biblioteca Caterina Figueras com estava previst.
Per motius d’aforament es realitzarà a la sala de plens de l’Ajuntament de Tona enlloc de a la Biblioteca Caterina Figueras com estava previst.
Us recordem que podeu sol·licitar el llibre El Silenci dels telers des de la Biblioteca de Tona. El fet de demanar-lo a una altra biblioteca de la xarxa té un cost de 1.50€ en concepte de transport.
Sobre Assumpta Montellà
Assumpta Montellà (Mataró, 1958) ha cursat la llicenciatura en Història a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) en l’especialitat d’Història Moderna i Contemporània. Autora de diversos treballs d’investigació i recerca sobre la guerra civil espanyola i les rutes de l’exili, publica articles a la revista Sàpiens i a altres publicacions locals de temàtica històrica.
És col·laboradora i membre actiu de diferents associacions que treballen per la recuperació de la Memòria Històrica, i d’altres col·lectius relacionats amb la Història Contemporània de Catalunya.
La seva veritable vocació, però, és mirar i remirar papers, burxar en la memòria de la gent, parlar i escoltar la història menuda per poder descriure després el pols del seu país.
Tot i que ja havia fet incursions en el món literari, La Maternitat d’Elna (Ara Llibres, 2005) és el seu primer gran treball publicat sobre investigació històrica. Un llibre que ha aconseguit un èxit rotund de crítica i públic; ha estat traduït al castellà i al xinès, s’ha adaptat al teatre, a la televisió i properament al cinema, i ha esdevingut un fenomen social. Fins i tot hi ha desenes de nenes que duen el nom d’Elna en honor de l’emotiva història de la Maternitat. El setè camió (2007), el seu segon llibre, traduït també al francès, ha estat un altre èxit de vendes, igual que Contrabandistes de la llibertat (2009). També és autora del volum il·lustrat La Maternitat d’Elna en imatges, amb les fotografies de l’àlbum personal d’Elisabeth Eidenbenz, i de l’obra Elisabeth Eidenbenz. Més enllà de la Maternitat d’Elna.
Per a saber més
