El proper Club de lectura està dedicat a l’obra Jo confesso de l’escriptor Jaume Cabré. L’acte que tindrà lloc el 5 de novembre a les 19h a la Biblioteca Caterina Figueras de Tona comptarà amb la seva visita.
Sobre l’autor, Jaume Cabré
Jaume Cabré va néixer a Barcelona el 1947. Quan estava fent els estudis de filologia a la Universitat de Barcelona, va començar a escriure. Un cop llicenciat, es va dedicar durant molts anys a l’ensenyament de la llengua i la literatura a Barcelona, Vila-real (Plana Baixa) i Terrassa.
Va publicar el seu primer llibre, un recull de narracions, el 1974. Des d’aleshores ha publicat diverses novel·les entre les quals destaquen La Teranyina (1984), Fra Junoy o l’agonia dels sons (1984), Senyoria (1991), L’ombra de l’eunuc (1996), Les veus del Pamano (2004) i Jo confesso (2011). Destaquen també dos volums de narracions: Llibre de preludis (1985) i Viatge d’hivern (2000).
S’ha dedicat, al mateix temps, a la ficció televisiva i ha creat i escrit tres sèries: La Granja (TV3, 1988-1991), Estació d’Enllaç (TV3, 1994-1998) i Crims (TV3, 1999). A més, ha col·laborat en altres guions cinematogràfics i televisius. Ha publicat l’assaig El sentit de la ficció (1999), una reflexió sobre l’escriptura i el propi procés creador. També ha debutat en teatre amb l’obra Pluja seca (2001) al Teatre Nacional de Catalunya.
Les seves novel·les han estat traduïdes a una dotzena de llengües. Ha rebut cinc vegades el premi Crítica Serra d’Or (1981, 1985, 1991, 1997, 2001, 2012), quatre vegades el premi de la Crítica Catalana (1985, 1997, 2005, 2011); la Lletra d’Or (1997) i molts altres premis com el Sant Jordi, el Prudenci Bertrana o el Joan Crexells.
L’any 2003 li van concedír el Premi Jaume Fuster dels Escriptors en Llengua Catalana en reconeixement a la seva trajectòria literària.
Sobre la novel·la, Jo confesso
Novel·la de novel·les, Jo confesso és una carta d’amor d’algú que ha estimat incondicionalment; d’algú que se sent culpable d’una mort violenta; d’algú que no entén el mal que recorre la història d’Occident. És una novel·la sobre l’ànima de l’Europa que hem rebut i la que oferim a les generacions futures. Una magnífica novel·la on hi estan presents l’amor, el desamor, els sentiments de culpa i el mal.
Text de contraportada:
“Si la botiga d’antiguitats de la família és tot un univers per al petit Adrià, el despatx del seu pare és el centre d’aquest univers, i el tresor més preuat de tots és un magnífic violí del segle XVIII al voltant del qual giren moltes històries d’aquesta novel·la de novel·les. Jo confesso és una llarga carta d’amor d’algú que ha hagut de jugar sol durant molts anys, entre llibres vells i secrets inconfessats; d’algú que ha estimat de manera incondicional; d’algú que se sent culpable d’una mort violenta, i d’algú que no entén el mal que recorre la història d’Occident”.
Per a saber més
