El proper 12 de setembre, a les 19h, iniciarem el Club de lectura. El primer de la temporada està dedicat a l’autobiografia de Miquel Adillon i Baucells, “El último soldado del POUM”. La trobada comptarà amb la visita i els comentaris de l’historiador Oriol Soler Adillon.
Us recordem que des d’avui disposeu dels exemplars a la Biblioteca. Els podeu passar a recollir durant tot el mes d’agost perquè la Biblioteca no tanca per vacances, excepte els dies 8 i 9 d’agost, en motiu de la Festa Major.
Sobre l’obra
El Último Soldado del POUM es l’autobiografia de Miquel Adillon fins el final de la Guerra civil: una infància i adolescència marcades per l’abandó dels pares i la confrontació social.
Té com a protagonista un marrec que agafà el fusell amb tan sols quinze anys. L’excepcionalitat del període en què se situa el relat fa que s’hi puguin apreciar aspectes com la conmoció viscuda a Vic amb l’inici de la guerra, la descripció d’una línia del front a pocs metres d’on lluità George Orwell, o bé un testimoni directe del desarmament del POUM:
“Me levanté a las seis, desayuné un poco y escribí en un papel, que dejé encima de la mesa del comedor, las siguientes palabras: Me voy voluntario a la guerra”.
Sobre l’autor
Miquel Adillon i Baucells va nèixer el 3 de setembre de 1921 a Vic, al carrer Sant Pere. Després de la separació dels seus pares, amb quatre anys, va anar a viure amb la seva àvia, Teresa Camps i Brunet de cal Xuflero. Als set anys és internat a la Casa de la Caritat de Vic.
Als tretze, surt de Casa de la Caritat per anar a Vilafranca del Penedès a casa de la seva tia Carmeta a fer d’aprenent de la fonda familiar “La Parra”. Més tard deixarà la fonda per anar d’aprenent a la carnisseria Can Paulet de Tona. Pocs mesos després torna a casa de l’àvia i entra a treballar d’ajudant a l’adoberia de pell d’en Josep Vila i Oferil, cunyat del seu oncle Francesc Baucells.
Al esclatar la guerra es fa militant del POUM. Al maig del 1937, amb tan sols 15 anys, aconsegueix allistar-se i anar al front d’Aragó amb el POUM. Després, quan el partit és il·legalitzat i desarmat, entra en una columna de la CNT on aviat serà capturat pels nacionals i donat per mort pels republicans.
Acaba la guerra com a presoner i torna finalment a Vic. Poc més tard és cridat a files per a fer tres anys de servei militar. L’any 1940 entra a treballar a la pelleria de Colomer i Munmany. Al 1947 es casa amb Assumpta Moré i Serra, nascuda al Molí Nou de Rupit i resident a Vic. Tenen tres fills: Marina, Conrad i Carles. El 1956 es traslladen a Roda de Ter on regenten una botiga de queviures fins el 1989.
Desde sempre, la seva afició a l’escriptura el duu a fer nombroses col·laboracions amb revistes i diaris, tant en forma de cartes com d’articles.
Els seus darrers any viu a El Brull. Té nou néts: Oriol, Joan, Conrad, Dàlia, Miquel, Nàbia, Neila, Enric i Louise; i dos besnets: Conrad i Bruna.
Va morir el 30 de novembre de 2007.
Per a saber més
